hor Heyerdahl ho té tot per ser odiat. És un dels aventurers més importants
del segle; un antropòleg i biòleg de prestigi; un viatger impenitent; un heroi de la
segona guerra mundial; un conferenciant aclamat i un escriptor d'èxit, com ho demostra al
seu últim llibre, Tras los pasos de Adán, que ha estat publicat per Ediciones B.
L'enveja és, doncs, el primer efecte secundari que provoca la lectura d'aquestes
memòries del pare de la famosa expedició de la Kon-Tiki.
Els
86 anys de vida d'aquest noruec nascut a Larvik i establert des de fa 10 a Tenerife han
estat una infinitat d'expedicions, matrimonis (per ara tres), enfrontaments amb els
científics rivals i situacions de risc que sempre ha superat amb la força que neix al
seu interior.
A la vora dels fiords noruecs, el seu pare, empresari cerveser, li va ensenyar a resar
i la seva mare li va revelar les teories darwinianes. Aquesta combinació va fer que la
seva primera joguina fos la sorra de la platja i que tingués por de saltar al poltre al
col·legi, però no de contemplar insectes clavats amb agulles. Si a més a més sabem que
va ser criat amb llet de cabra, que devorava els llibres de Tarzàn i que es va passar
molts anys sense saler nedar, no sorprèn que, ja a la pubertat, en lloc de sortir a
lligar, indagués en les diferents cultures i es passés hores absort a la biblioteca de
la seva mare.
Però un bon dia, Heyerdahl es va endinsar en una tempesta de neu on hi podia haver
deixat la pell amb la nòrdica intenció de trobar-se a si mateix. El que hi va sentir
només ho saben ell i Kazàn, el seu inseparable gos de Groenlàndia, però el cas és que
va tornar renovat. Es va matricular en biologia i geografia i va acabar per convertir-se
en un antropòleg que adorava Sòcrates i Diògenes i estava ple d'idees esbojarrades que
només va compartir amb la seva primera dona, Liv, que va acceptar el repte que Thor li va
proposar en un ball: "¿Em voldries acompanyar en un experiment de tornada a la
naturalesa? ".
La prova es va concretar el 1937 amb un viatge a les Illes Marqueses, però un any
després Thor va acabar amb dues conclusions: les persones no poden tornar a l'estat
natural i els corrents marins son la clau de l'origen de la vida a la Polinèsia. Després
del parèntesi de la segona guerra mundial, en que Heyerdahl va lluitar a l'Exèrcit
noruec, aquesta teoria desencadenaria un dels viatges mes sorprenents de la de la
navegació.
SEGUIR EL CORRENT
Després de
descobrir que els indis del nord-oest americà complien els requisits que permetien
identificar-los amb la baula perduda entre Àsia i Polinèsia, Heyerdahl va posar en marxa
el 1947 l'expedició Kon-Tiki, amb la qual pretenia demostrar que els indis peruans havien
viatjat fins a aquestes illes travessant el Pacífic i aprofitant els corrents marins al
sud de l'Equador, i que ho havien fet en una barca de joncs.
Així va ser com el 28 d'abril del 1947, al port del Callao, sis bojos es van embarcar
per arribar setmanes després al seu objectiu. No van arribar al destí final, sinó
només als esculls de les primeres illes.
Heyerdahl va haver de suportar moltes desqualificacions de la comunitat científica,
que l'acusava d'entabanador i aventurer. Però el 1949 li va arribar el primer
reconeixement: la medalla Retzius al mèrit científic de la Real Companyia Sueca
d'Antropologia i Geografia. A partir de llavors tot van ser felicitacions. Va escriure un
llibre que es va vendre a tot el món, i la pel·lícula de la Kon-Tiki, rodada en 16
mil·límetres i muntada per professionals, va obtenir dos Òscars de Hollywood al millor
documental.
Les expedicions es van succeir, Als anys 50 en va organitzar una a les illes Galàpagos
per demostrar que havien estat habitades abans que arribessin els europeus. El mateix va
passar amb el seu viatge a l'illa de Pasqua, on va trobar restes d'una civilització
anterior a la polinèsia. Als 60 va organitzar, amb els rais de joncs Ra i Ra II, dos
viatges que el van portar del Marroc a Barbados per mostrar que es podia travessar
l'Atlàntic amb naus d'aquestes característiques. Als 70 va reincidir i va travessar
l'Índic amb a la Tigris, des de l'Iraq fins a Somàlia.
Es impossible resumir totes les expedicions, activitats i mèrits d'Heyerdahl, entre
quals hi ha ser assessor mediambiental de Mikhaïl Gorbatxov a la cimera de Rio del 1992 i
la d'amic de Fidel Castro -el primer llibre que es va editar a Cuba després de la
revolució va ser el de la Kon-Tiki-. Però tota la seva vida ha tingut la mateixa
finalitat: demostrar que civilitzacions que van poblar el món 3.000 anys abans de Crist
van tenir contacte entre elles.
RAIS DE JONC
 |
Tras los pasos
de Adán
Autor:
Thor Heyerdahl
Editorial:
Ediciones B |
|
Si algú vol emular les expedicions que Thor Heyerdahl va portar a terme en rais
de joncs ha de prendre nota d'aquests quatre consells bàsics per a la seva construcció:
- Tallar els joncs a l'agost, durant la lluna plena, ja que en aquesta època contenen una
saba que impedeix que absorbeixin l'aigua. Si es necessités ajuda s'ha de sol·licitar
als àrabs dels pantans de l'Iraq, autèntics experts. Si es talla el jonc en una altra
època de l'any cal impregnar-lo amb quitrà per tapar els porus.
- S'ha de construir l'embarcació posant els joncs en capes creuades i en forma de falç.
I no per raons estètiques, sinó perquè així permet que llisqui més bé i que es
mantingui més estable al mar. Qui més en sap d'aconseguir aquesta curvatura son els
indis aimares del llac Titicaca, tot i que els bundumes del llac Txad també dominen la
tècnica.
- Per a la vela val més fer servir les de les immemorials naus de dhow. Els hindús en
son grans especialistes, però ja gairebé no en queden experts.
- La mida depèn del gust de cada un. Thor ha fet viatges amb embarcacions que anaven des
dels 12 fins als 35 metres d'eslora.
