Apnea a
Portlligat (Cadaqués)
7 d'octubre de 2006
per
Josep Mª Dacosta
 ortlligat,
la celebèrrima cala on Dalí hi tingué la seva casa - estudi, és un lloc que
permet fer una apnea diferent, fins i tot una immersió molt tranquil·la, de
poca fondària, però interessant des del punt de vista biològic. Lògicament
és preferible fer-la fora de l’època de bany, quan el trànsit de barques és
menor.
La badia està tancada per una un parell
d’illes – Portlligat i Farnera- i funciona com a port natural. Carles Fages
de Climent, el poeta de l’Empordà, n’escriví el següent epigrama:
Perímetre blau de llac / enclòs en sardana d’illes / amb giravolt de
faldilles / i escumes de mirinyac.
Hi fondegen un nombre important de
vaixells, tant barques de pesca professional com embarcacions recreatives.
El lliure ancoratge va comportar una amenaça per l’alguer de posidònia que
es troba en el seu fons i, en conseqüència, les administracions hi
disposaren un camp de boies per a l’amarratge ordenat dels navilis i la
protecció de les fanerògames marines.
 La
cabussada pot començar a la platja de Sant Antoni, a la vessant nord de la
rada, que resulta molt fotogènica en tenir barques al damunt del pedruscall
de pissarres, conegudes a Cadaqués amb el nom de passanelles. Efectivament
es tracta de llesques rocalloses que el mar n’ha polit les arestes fins
deixar-les més o menys rodones, a punt per llençar-les i fer-les rebotar un
munt de vagades al damunt la superfície de l’aigua.
A poca aigua, menys de mig metre, hi trobem
una bona representació de fons de còdols, amb diversa fauna que viu a la
part inferior dels rodolons, o sigui animals infralapidícoles, com el
xucladits Lepadogaster lepadogaster i l’estrella del capità
Asterina gibbosa i els quitons. Entre els cantals està sempre alerta el
peix bavosa Parablennius cf. sanguinolentus.
 Passats
els 50 centímetres de fondària, comença a clapejar l’altina Posidonia
oceanica amb una densitat notable. No hi manquen les espècies pròpies
d’aquest hàbitat, especialment la nacra Pinna nobilis. També és
relativament freqüent l’opistobranqui Dendrodoris limbata, sovint
sota roques. Tot i l’extensió relativament reduïda de Portlligat, la
investigadora Anna Domènech(1) hi cità prop de 40 espècies.
La badia acull barques de pesca que netegen
les arts en aquesta marina, i llencen per la borda els organismes sense
interès comercial. Així, si s’hi fa un cop d’ull sota els seus casc, es
poden descobrir espècies forasteres d’aquests fons tan soms, com gorgònies
blanques o el plomall de mar Veritillum cynomorium.
Portlligat té cales amb fons de llim i
fang, totalment inusuals a la resta del litoral de la Costa Brava, gràcies a
que estan arrecerades dels temporals de llevant i en certa manera, de la
tramuntana.
La millora en el fondeig, especialment la
preservació del fons marí, haurà de permetre la recuperació de l’algueró
d’altres dos gèneres de plantes submarines, com Cymodocea nodosa i
Zostera noltii. En canvi, l’alguer de posidònia té un bon nivell de
conservació i al seu entorn, s’hi acampen algues calcificades, de color
rosat –rodofícies-, que no estan incrustades en el substrat. Tenen aspecte
d’ametlla garapinyada, properes al Phymatolithon. A vegades, una
concentració inusual d’aquestes algues delata el cau d’un pop roquer
Octopus vulgaris.
 Les
extensions de fang són curulles d’Elysia timida, i també dels bonys
de l’alga esfèrica Codium bursa. Un ull observador, descobrirà entre
el fang, algunes escórpores Scorpaena porcus camuflades que estaran a
l’aguait per tal d’alimentar-se d’alguna presa desprevinguda.
FOTOS
BIBLIOGRAFIA
(1)
Domènech, A., Avila, C. i Ballesteros, M. "Spatial and temporal
variability of the opistobranch molluscs of Portlligat Bay, Catalonia,
NE Spain". J. Moll. Stud. (2002), 68, 29-37.
© Text:
Josep Mª Dacosta 2006
© Fotos: Miquel Pontes 2006
|
.JPG)
