LA FI DEL "LLANISHEN" (2)
|
|
|
|
El vaixell hauria derivat a poc a poc cap al Cap de Creus, però de nit es va
entaular el mestral que el va arrossegar mar endins on el va trobar el "Colón",
un vaporet tronat que es dedicava al transport de cabotatge entre Barcelona, Port-Vendres
i Sèta. |
|
La gent del "Colón", en un bot, van examinar el
"Llanishen". La solitud i el silenci que regnaven a bord va encongir l'ànim
d'aquells mariners que no entenien com flotava aquell vaixell amb la via d'aigua oberta a
les calderes. |
|
 |
|
 |
El capità del "Colón" va optar per remolcar l'altre, però no
es va atrevir a deixar-hi cap home a bord a càrrec del timó per por de perdre'l, ja que
tot feia pensar que duraria poc. La marxa, així, va ser molt més lenta i difícil. |
|
Van salvar el Cap de Creus. Des de terra, l'espectacle feia el mateix efecte
que veure un bou arrossegat per una rata. Es va aixecar un vent de garbí molt fort i el
"Llanishen", que no parava de fer ziga-zagues, es va tornar incontrolable. |
<<- Pàgina anterior
|
|
Pàgina següent ->>
|
Dibuixos: Joan Mundet
Guió: Joaquim Carbó
(sobre una narració d'en Josep Pla)
Extracte del dossier
La mar salada, publicat
originalment al número 617/618 de la revista
Cavall Fort. Hi ha una edició en forma de
llibre a: La Galera, Barcelona, 1994 |
