M@re Nostrum

EL JACKET
Una mica d'història
per Miquel Pontes

uina ha estat l'evolució de l'armilla hidrostàtica per a cabussadors, més coneguda al nostre país com a "jacket" ?

Armilla "Mae West"És una història una mica llarga. Ja en els anys 50, els cabussadors de la marina nord-americana havien adoptat, per a les seves operacions subaquàtiques, les armilles salvavides procedents dels estocs sobrants de l'aviació a la Segona Guerra Mundial.

Click per ampliar. L'oficial de vol Geoff Fisken a Guadalcanal, el 1943
Aquests pilots porten
l'armilla salvavides "Mae West"

Click per ampliar. Aviadors americans (Gentilesa de William Gordon)

Aquestes armilles eren conegudes en aquell país com a "Mae West" degut a la seva aparença (una vegada inflades) amb la famosísima i ben proveïda  actriu de Hollywood dels anys 30.

L'armilla "Mae West" va ésser dissenyada al 1935 pel fundador de l'empresa AirCruisers, en James F. Boyle, com a sistema de flotació individual per tal que els aviadors sobrevisquessin en cas d'haver d'anar a parar a l'aigua.

Aquestes armilles, fetes de tela engomada, podien ésser inflades manualment, bufant per un petit tub, o bé tibant d'una corda que disparava un voluminós cartutx de CO2. L'estructura permetia que el cap del pilot quedés fora de l'aigua, fins i tot quan estava inconscient.

L'inconvenient de haver de ser activades manualment, el que portava indefectiblement a l'ofegament del pilot si ja entrava a l'aigua en estat d'inconsciència, va ser solucionat posteriorment gràcies a unes modificacions fetes per l'imaginatiu Nelson Beck (que també va ser pare de les aplicacions mèdiques dels ultrasons). Aquestes modificacions permetien que l'armilla s'inflés automàticament en tocar l'aigua, la qual cosa va salvar moltes vides durant la guerra. Totes les armilles salvavides modernes, com les que trobem als avions, son descendents d'aquest model.

A començament dels anys 60, la major part dels cabussadors esportius (en especial als Estats Units i seguint la tendència de la Marina d'aquest país) feien servir les armilles d'inflat manual, procedents dels excedents de l'exèrcit com a material estàndard. 

EL PRIMER "JACKET"


Armilla hidrostàtica Fenzy Sea Quest
Foto gentilesa de Discount Divers
Prohibida la seva reproducció sense autorització

El primer sistema de flotació dissenyat especialment per a cabussadors va ésser un collarí inflable, sense bufeta interior, introduït al 1961 per la companyia francesa Fenzy.

Estava construït de tela engomada, i les juntures estaven segellades amb cola. Una altra característica distintiva era el fet que portava una petita ampolla d'aire comprimit que s'omplia de la botella. L'aire passava de la ampolla petita al collarí a través d'una petita vàlvula; això l'inflava i de pas permetia una petita reserva d'aire extra.

Per alliberar l'aire contingut a l'interior, el cabussador feia servir la "boquilla" d'inflat/desinflat manual.

Posteriorment, Fenzy va comercialitzar l'armilla com a Sea Quest. Aquest model redissenyat va esdevenir la primera armilla hidrostàtica de debó, i feia servir un tub de baixa pressió, amb un polsador per regular el pas d'aire, per connectar-se a la cambra de baixa del regulador.

La Sea Quest tenia dues bufetes internes, una servia com a reserva d'aire i s'inflava manualment, mentre que l'altra proporcionava al cabussador el control de flotabilitat.

Així doncs, quins canvis hi ha hagut en aquests trenta i alguns anys des de la introducció per Fenzy de l'armilla hidrostàtica al món del submarinisme ?

INNOVACIONS

Bé, tot i que hi ha excepcions, la major part dels fabricants han optat pel disseny tipus armilla, amb les fixacions de la botella al darrera. Són "jackets" molt més confortables per cabussar-se, i permeten distribuir l'aire a tot el voltant del cabussador.

Els dissenys més moderns i estilitzats distribueixen l'aire vers l'esquena i els costats, cosa que permet al fabricant oferir corretges ajustables amb sivelles de plàstic de fàcil alliberament, com les que tots coneixeu.

La distribució de l'aire cap a la part posterior ha fet que els models siguin molt més compactes i mes petits.

L'última innovació ha estat separar la bufeta en diverses cambres d'aire, per tal de controlar millor la distribució de l'aire dintre de l'armilla. Així es pot evitar que s'acumuli tot l'aire en una banda, cosa que, a poca profunditat i en cabussadors novells, pot acabar en una sortida a superfície de forma incontrolada.

Cada acció té una reacció, segons les lleis de Newton; amb tot l'aire acumulat al darrera, el "jacket" té tendència a empènyer la cara del cabussador endavant, i aquesta no és una bona posició si un està flotant inconscient.

Aquesta acumulació d'aire al darrera fa que sigui més difícil cabussar-se amb el cap cap a baix. Amb tot, si volem fer immersions relaxants, els "jackets" d'avui en dia son la millor solució.

Sabíeu que ... ?

...el "jacket", tot i ésser una paraula anglesa, només la fem servir nosaltres ?

A la resta del món, el "jacket" es coneix com a B.C.D. pronunciat "BI-SI-DI" (Buoyancy Compensator Device, és a dir, dispositiu compensador de flotabilitat), o simplement B.C., pronunciat "BI-SI".

BUFETES

Els "jackets" més moderns no porten bufeta, la qual cosa significa que el material exterior és el contenidor de l'aire. Això ha estat possible quan els fabricants han desenvolupat teixits més resistents que permeten no sols retenir l'aire, sinó també sostenir la botella, les corretges, les butxaques (amb el seu contingut) i, és clar, el cabussador, en una única estructura.

Dins de l'aigua aquests són els "jackets" més estilitzats, perquè s'arrapen més al cos del cabussador quan estan buits d'aire.

Els "jackets" que porten bufeta dins de l'estructura formen bosses d'aire entremig, cosa que fa una mica més difícil buidar-los per baixar, a més d'afegir volum al nedar.

SUPORT DE BOTELLA

La tendència general és fer que el suport de la botella sigui tou, contra el disseny tradicional de suport rígid. El suport tou és mes confortable, en especial quan te l'emproves a la botiga, però una vegada a l'aigua, els cabussadors troben que van millor els rígids perquè la botella no es mou tant.

Tot i que hi ha marques de "jackets" que només tenen el suport tou, les que ofereixen el suport dur solen recobrir-lo de material tou perquè sigui més còmode.

L'única cosa que no ha millorat en tots aquests anys és la sivella per lligar la botella al "jacket", ja sabeu quina dic, passa per un forat, dóna volta, passa per un altre forat, es tensa, dóna volta, passa per un altre forat i es tanca. Us sona el 2,3,1 ?

TUB INFLADOR

Tots els "jackets" porten un tub inflador manual, però la majoria porten també la connexió pel "latiguillo", el tub que el connecta amb la cambra de baixa pressió del regulador.

Aquesta connexió automàtica, passat el temps en què cada fabricant feia la seva connexió pròpia, es va estandarditzar, però ara tornen a aparèixer dissenys, que generalment es combinen amb un petit regulador d'emergència (octopus), que són incompatibles.

Quina gràcia que et deixin un regulador quan acaba d'espatllar-se el teu, i que no hi puguis connectar el "latiguillo" perquè els dissenys són diferents.

De tota manera, aquesta combinació "latiguillo"-"octopus", comença a arrelar, sobretot a l'estranger, perquè permet eliminar l'octopus com a tal, que normalment només servia per arrossegar-lo pertot arreu. Haurem de repassar l'equip del nostre company d'ara endavant per comprovar com ens pot donar aire en cas de problemes.

Ja no es fan reguladors amb botelletes de CO
2, encara que és possible trobar "jackets" amb la connexió prevista, per si l'usuari ho vol. De tota manera, ja no és fàcil trobar-los.

Aquests sistemes donen una falsa sensació de seguretat, perquè la falta de manteniment era el principal causant que no funcionés el sistema quan feia falta.

A més, de vegades, no proporcionaven gaire elevació, ja que la profunditat era tal que el gas contingut en el petit cartutx no podia omplir prou el "jacket".

D'altres vegades, el cabussador sortia disparat cap a la superfície, amb tots els perills d'una sortida incontrolada: impossibilitat de fer descompressió, possible baro-traumatisme pulmonar, etc.

Per cert, als avions no es poden portar els cartutxos de CO
2. De tota manera, si teniu ja aquest sistema, feu-lo servir.

BUTXAQUES

En això sí que tothom ha fet invents i millores, algunes discutibles. Mentre que alguns fabricants fan compartiments per tal d'organitzar-ho tot, d'altres fan les butxaques tan adaptables que perden la seva funció: guardar coses dintre.

En aquest apartat podem mencionar que comencen a aparèixer "jackets" amb butxaquetes pels ploms, amb un sistema de seguretat per llençar-los en cas d'emergència. L'inconvenient és que tenen capacitat limitada i, per a la gent que necessita molt pes per enfonsar-se, no són adequats.

MANTENIMENT

En realitat és molt senzill. Cal esbandir-ho tot bé, per dins i per fora, amb aigua dolça i deixar-ho assecar, si pot ser que no li toqui el sol, no li fa cap bé. De tota manera, en un viatge, no patiu, una setmana sense fer-li manteniment però en ús constant no us farà malbé l'equip.

De tant en tant (una vegada a l'any) caldria que algú expert us revisés les vàlvules i controls, per tal de mantenir-les en bon estat. També cal buidar la petita quantitat d'aigua que s'escola dintre de la bufeta.

Quantes vegades heu vist una sortida en globus perquè a algú se li ha enganxat el control d'inflat del "jacket" ? Amb un bon manteniment és més difícil que això passi. I sobretot, feu servir el "jacket" per ajudar-vos a nedar. Apreneu a controlar-lo bé i gaudireu molt més de les vostres immersions.

© Miquel Pontes
© Fotos militars Geoffrey Fisken, William Gordon
©
Foto armilla Fenzy Discount Divers

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2024  Todos los derechos reservados


Última modificación: 01 enero 2024 10:18


Hemos recibido visitas