EL JACKET
Una mica d'història
per Miquel Pontes

uina ha estat l'evolució de l'armilla hidrostàtica per a cabussadors, més
coneguda al nostre país com a "jacket" ?
És una història una mica llarga. Ja en
els anys 50, els cabussadors de la marina nord-americana havien adoptat, per a les seves
operacions subaquàtiques, les armilles salvavides procedents dels estocs sobrants de
l'aviació a la Segona Guerra Mundial.

Aquests pilots porten
l'armilla salvavides "Mae West"
 |
Aquestes armilles eren conegudes en aquell
país com a "Mae West" degut a la seva aparença (una vegada inflades)
amb la famosísima i ben proveïda actriu de Hollywood dels anys 30.
L'armilla "Mae West" va ésser dissenyada al 1935 pel fundador de l'empresa AirCruisers, en
James F. Boyle,
com a sistema de
flotació individual per tal que els aviadors sobrevisquessin en cas d'haver d'anar a
parar a l'aigua.
Aquestes armilles, fetes de tela engomada, podien
ésser inflades manualment, bufant per un petit tub, o bé tibant d'una corda que
disparava un voluminós cartutx de CO2. L'estructura permetia que el cap del
pilot quedés fora de l'aigua, fins i tot quan estava inconscient.
L'inconvenient de haver de ser activades
manualment, el que portava indefectiblement a l'ofegament del pilot si ja entrava a
l'aigua en estat d'inconsciència, va ser solucionat posteriorment gràcies a unes
modificacions fetes per l'imaginatiu
Nelson Beck (que també
va ser pare de les aplicacions mèdiques dels ultrasons). Aquestes modificacions permetien
que l'armilla s'inflés automàticament en tocar l'aigua, la qual cosa va salvar moltes
vides durant la guerra. Totes les armilles salvavides modernes, com les que trobem als
avions, son descendents d'aquest model.
A començament dels anys 60, la major part dels
cabussadors esportius (en especial als Estats Units i seguint la tendència de la Marina
d'aquest país) feien servir les armilles d'inflat manual, procedents dels excedents de
l'exèrcit com a material estàndard.
EL PRIMER "JACKET"

Armilla hidrostàtica Fenzy Sea Quest
Foto gentilesa de Discount Divers
Prohibida la seva reproducció sense autorització
|
El primer sistema de flotació
dissenyat especialment per a cabussadors va ésser un collarí inflable, sense bufeta
interior, introduït al 1961 per la companyia francesa Fenzy.
Estava construït de tela engomada, i
les juntures estaven segellades amb cola. Una altra característica distintiva era el fet
que portava una petita ampolla d'aire comprimit que s'omplia de la botella. L'aire passava
de la ampolla petita al collarí a través d'una petita vàlvula; això l'inflava i de pas
permetia una petita reserva d'aire extra.
Per alliberar l'aire contingut a l'interior, el cabussador feia servir la
"boquilla" d'inflat/desinflat manual.
Posteriorment, Fenzy va comercialitzar l'armilla com a Sea Quest.
Aquest model redissenyat va esdevenir la primera armilla hidrostàtica de debó, i feia
servir un tub de baixa pressió, amb un polsador per regular el pas d'aire, per
connectar-se a la cambra de baixa del regulador.
La Sea Quest tenia dues bufetes internes, una servia com a reserva d'aire
i s'inflava manualment, mentre que l'altra proporcionava al cabussador el control de
flotabilitat.
Així doncs, quins canvis hi ha hagut en aquests trenta i alguns anys des de la
introducció per Fenzy de l'armilla hidrostàtica al món del submarinisme ?
INNOVACIONS
Bé, tot i que hi ha
excepcions, la major part dels fabricants han optat pel disseny tipus armilla, amb les
fixacions de la botella al darrera. Són "jackets" molt més confortables per
cabussar-se, i permeten distribuir l'aire a tot el voltant del cabussador.
Els dissenys més moderns i estilitzats distribueixen l'aire vers l'esquena i els costats,
cosa que permet al fabricant oferir corretges ajustables amb sivelles de plàstic de
fàcil alliberament, com les que tots coneixeu.
La distribució de l'aire cap a la part posterior ha fet que els models siguin molt més
compactes i mes petits.
L'última innovació ha estat separar la bufeta en diverses cambres d'aire, per tal de
controlar millor la distribució de l'aire dintre de l'armilla. Així es pot evitar que
s'acumuli tot l'aire en una banda, cosa que, a poca profunditat i en cabussadors novells,
pot acabar en una sortida a superfície de forma incontrolada.
Cada acció té una reacció, segons les lleis de Newton; amb tot l'aire acumulat al
darrera, el "jacket" té tendència a empènyer la cara del cabussador endavant,
i aquesta no és una bona posició si un està flotant inconscient.
Aquesta acumulació d'aire al darrera fa que sigui més difícil cabussar-se amb el cap
cap a baix. Amb tot, si volem fer immersions relaxants, els "jackets" d'avui en
dia son la millor solució.
Sabíeu que
... ?
...el "jacket", tot
i ésser una paraula anglesa, només la fem servir nosaltres ?
A la resta del món, el "jacket" es coneix com a B.C.D. pronunciat
"BI-SI-DI" (Buoyancy Compensator Device, és a dir, dispositiu compensador de
flotabilitat), o simplement B.C., pronunciat "BI-SI".
|
BUFETES
Els "jackets" més moderns
no porten bufeta, la qual cosa significa que el material exterior és el contenidor de
l'aire. Això ha estat possible quan els fabricants han desenvolupat teixits més
resistents que permeten no sols retenir l'aire, sinó també sostenir la botella, les
corretges, les butxaques (amb el seu contingut) i, és clar, el cabussador, en una única
estructura.
Dins de l'aigua aquests són els "jackets" més estilitzats, perquè s'arrapen
més al cos del cabussador quan estan buits d'aire.
Els "jackets" que porten bufeta dins de l'estructura formen bosses d'aire
entremig, cosa que fa una mica més difícil buidar-los per baixar, a més d'afegir volum
al nedar.
SUPORT DE BOTELLA
La tendència general és fer que el
suport de la botella sigui tou, contra el disseny tradicional de suport rígid. El suport
tou és mes confortable, en especial quan te l'emproves a la botiga, però una vegada a
l'aigua, els cabussadors troben que van millor els rígids perquè la botella no es mou
tant.
Tot i que hi ha marques de "jackets" que només tenen el suport tou, les que
ofereixen el suport dur solen recobrir-lo de material tou perquè sigui més còmode.
L'única cosa que no ha millorat en tots aquests anys és la sivella per lligar la botella
al "jacket", ja sabeu quina dic, passa per un forat, dóna volta, passa per un
altre forat, es tensa, dóna volta, passa per un altre forat i es tanca. Us sona el 2,3,1
?
TUB INFLADOR
Tots els "jackets" porten
un tub inflador manual, però la majoria porten també la connexió pel
"latiguillo", el tub que el connecta amb la cambra de baixa pressió del
regulador.
Aquesta connexió automàtica, passat el temps en què cada fabricant feia la seva
connexió pròpia, es va estandarditzar, però ara tornen a aparèixer dissenys, que
generalment es combinen amb un petit regulador d'emergència (octopus), que són
incompatibles.
Quina gràcia que et deixin un regulador quan acaba d'espatllar-se el teu, i que no hi
puguis connectar el "latiguillo" perquè els dissenys són diferents.
De tota manera, aquesta combinació "latiguillo"-"octopus", comença a
arrelar, sobretot a l'estranger, perquè permet eliminar l'octopus com a tal, que
normalment només servia per arrossegar-lo pertot arreu. Haurem de repassar l'equip del
nostre company d'ara endavant per comprovar com ens pot donar aire en cas de problemes.
Ja no es fan reguladors amb botelletes de CO2,
encara que és possible trobar "jackets" amb la connexió prevista, per si
l'usuari ho vol. De tota manera, ja no és fàcil trobar-los.
Aquests sistemes donen una falsa sensació de seguretat, perquè la falta de manteniment
era el principal causant que no funcionés el sistema quan feia falta.
A més, de vegades, no proporcionaven gaire elevació, ja que la profunditat era tal que
el gas contingut en el petit cartutx no podia omplir prou el "jacket".
D'altres vegades, el cabussador sortia disparat cap a la superfície, amb tots els perills
d'una sortida incontrolada: impossibilitat de fer descompressió, possible
baro-traumatisme pulmonar, etc.
Per cert, als avions no es poden portar els cartutxos de CO2.
De tota manera, si teniu ja aquest sistema, feu-lo servir.
BUTXAQUES
En això sí que tothom ha fet
invents i millores, algunes discutibles. Mentre que alguns fabricants fan compartiments
per tal d'organitzar-ho tot, d'altres fan les butxaques tan adaptables que perden la seva
funció: guardar coses dintre.
En aquest apartat podem mencionar que comencen a aparèixer "jackets" amb
butxaquetes pels ploms, amb un sistema de seguretat per llençar-los en cas d'emergència.
L'inconvenient és que tenen capacitat limitada i, per a la gent que necessita molt pes
per enfonsar-se, no són adequats.
MANTENIMENT
En realitat és molt senzill. Cal
esbandir-ho tot bé, per dins i per fora, amb aigua dolça i deixar-ho assecar, si pot ser
que no li toqui el sol, no li fa cap bé. De tota manera, en un viatge, no patiu, una
setmana sense fer-li manteniment però en ús constant no us farà malbé l'equip.
De tant en tant (una vegada a l'any) caldria que algú expert us revisés les vàlvules i
controls, per tal de mantenir-les en bon estat. També cal buidar la petita quantitat
d'aigua que s'escola dintre de la bufeta.
Quantes vegades heu vist una sortida en globus perquè a algú se li ha enganxat el
control d'inflat del "jacket" ? Amb un bon manteniment és més difícil que
això passi. I sobretot, feu servir el "jacket" per ajudar-vos a nedar. Apreneu
a controlar-lo bé i gaudireu molt més de les vostres immersions.

© Miquel Pontes
© Fotos militars Geoffrey
Fisken, William Gordon
©
Foto armilla Fenzy
Discount Divers |