La degradació ambiental
de la Mediterrània (I)
per Joandomènec Ros
Catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona
Publicat al Diari Avui el día 9/5/98

nguany s'escau l'Any Internacional dels Oceans, i sovintegen els actes públics en què experts en diferents branques de l'oceanografia anuncien les darreres novetats en el coneixement dels nostres mars i oceans, n'expliquen la situació dels seus recursos i la galdosa condició que la pressió humana hi està provocant. He participat en alguns d'aquests actes, a casa i a fora, i he aportat el meu gra de sorra a fer conèixer alguns dels mals dels oceans i de l'oceà petitet que tenim a les portes de casa.

Per bé que la mar Mediterrània té característiques peculiars, molt del que diré és aplicable a l'oceà mundial. ¿Es molt important, la degradació ambiental de la Mediterrània? ¿Es cert, com s'ha dit, que la Mediterrània es mor? ¿L'explotació dels variats recursos que el Mare Nostrum forneix, de la pesca al lleure, de les vies de comunicació comercial al gresol cultural, és compatible amb la seva conservació? Heus aquí el títol d'un article del professor Ramon Margalef, de fa gairebé una dècada: 'Morta la mar Mediterrània? Jo dic que no.'

Comparteixo absolutament el punt de vista de Margalef. La mar Mediterrània no està pas tan malament com se'ns ha dit, però és cert que el seu litoral es troba en bona part degradat, els seus recursos sobreexplotats i la seva biodiversitat reduïda i, massa sovint, sense possibilitat de recuperació. No puc explicar en detall quines són les característiques ecològiques que avalarien la "bona salut" general de la Mediterrània, però puc donar-ne algunes pinzellades. Començaré amb quatre consideracions generals, que intenten desfer confusions molt esteses:

1. Hom sol confondre el litoral marí amb l'alta mar, la costa amb els grans fons. Si és cert que el litoral mediterrani és molt afectat per les activitats humanes, a alta mar, ja siguin les aigües superficials o les pregones, els efectes de la majoria de les activitats antropogèniques són indetectables.

   
   "El litoral mediterrani és molt afectat per les
   activitats humanes..."
    

2. Hom confon problemàtica ambiental amb contaminació, i la contaminació és només un dels molts aspectes a considerar, potser el menys important, perquè és tractable (les aigües negres es poden depurar, els residus reaprofitar, etc.).
3. Hi ha informació difosa pels mitjans de comunicació sobre l'estat de salut de la Mediterrània que no sempre és contrastada, i que pot no quadrar amb les dades científiques, recolzades pels estudiosos de la mar. Al voltant de la Mediterrània hi ha centres de recerca que l'estudien, alguns d'ells des de fa més de cent anys; una eventual enquesta entre els investigadors d'aquests centres donaria una diagnosi similar a la que feia el professor Margalef.
4. Les mesures que els països mediterranis prenen per resoldre els problemes ambientals de la mar solen ser accions dirigides només als problemes amb incidència directa sobre la salut o economia de la població humana (com l'estat sanitari de les platges de bany).

Rarament els problemes ambientals de fons reben altra cosa que mesures cosmètiques, encara que a llarg termini aquests problemes poden afectar així mateix l'home. El litoral és com la pell d'un mar: allà s'hi concentren o hi van a parar (des de l'interior del país o des d'alta mar) els efectes de la majoria de les activitats. I també és una pell perquè és allò que el ciutadà veu, en contraposició a l'alta mar o als fons marins.

"El litoral és com la pell d'un mar:
allà s'hi concentren o hi van a parar els efectes
de la majoria de les activitats"

Però ens equivocaríem si només consideréssim la 'pell' d'aquest organisme en fer la diagnosi sobre el seu estat de salut. Certament, és el litoral la part de la mar que la majoria de població riberenca veu, usa, explota, gaudeix, abusa, però és la mar, tota sencera, la que funciona com un sistema integrat i global, com un ecosistema. I el grau d'agressió a aquest ecosistema és important, però de cap manera en posa en perill la integritat.

Una diagnosi ràpida sobre "l'estat de salut" de la mar permet la següent llista de greuges ambientals:

1. La Mediterrània no és una mar morta, ni és en vies de ser-ho a una escala de temps que no sigui geològica. I no hi ha indicis que l'home pugui intervenir per arribar a aquest destí que alguns ja han cantat. Però, un cop dit això, hi ha diversos aspectes que mereixen un comentari:
2. La situació del litoral mediterrani en general, i d'alguns segments en particular (per exemple, l'arc de la Mediterrània nord-occidental que va de Cartagena a Gènova), és força dolenta des del punt de vista de l'ambient, i en particular de la contaminació (urbana, industrial, agrícola, minera, etc.), de l'ocupació i degradació de l'espai litoral i de l'exhauriment dels recursos vius. Hi ha, així mateix, altres punts negres a la Mediterrània, molt localitzats.
3. Avui se sap que alguns nivells de contaminació estimats fa 20 o 25 anys (per exemple, per hidrocarburs), no són tan alts com es pensava: un ordre de magnitud menys. Però això no es deu a una autodepuració de la Mediterrània, o al fet que les causes de la contaminació hagin disminuït, sinó a que l'estima s'havia fet malament: en tenir poques dades fiables, l'extrapolació a tot el mar portava associada una incertesa elevada, que es traduí en una desviació notable respecte dels valors reals.
4. Tanmateix, l'impacte de la contaminació urbana, portuària i petrolera en particular, s'ha reduït en aquells llocs (pocs) en què hom ha aplicat programes de depuració d'aigües brutes o de reducció d'abocaments. Però la població i la industrialització han augmentat al llarg dels darrers anys, i amb elles llurs conseqüències.

   
   L'escuma d'algues concentrada a la costa, fruït de
   l'activitat de l'home, no és, però, un gran problema
   pel conjunt del mar.
    

5. Cal distingir, també, entre contaminació localitzada i difusa. Mentre que la primera és més controlable, la segona no, o no directament. Un exemple: tot i l'espectacularitat dels vessaments accidentals de petrolers, aquests no aporten ni el 10 percent dels hidrocarburs que van a parar a mar. Prop d'un 45 per cent prové de la combustió de vehicles i indústries, al continent, i un 25 per cent de pèrdues de les refineries, també continentals. Darrerament, alhora que s'afinava en les estimacions, s'ha vist la importància que per als oceans en general i per a la Mediterrània ('mar entre terres') en particular té l'arribada de contaminants per via atmosfèrica.
6. La mateixa naturalesa física de la Mediterrània la fa resistent a la contaminació. Per un cantó, l'aport de nutrients i matèria orgànica (eutrofització) és ben rebut en un mar pobre en nodriment; la producció de matèria viva (i la pesca) de la Mediterrània seria encara més baixa si els grans rius no hi aboquessin el fòsfor que el plàncton necessita. Per un altre, l'aigua mediterrània s'escola contínuament cap a l'Atlàntic Gibraltar enllà, en profunditat, i en fer-ho s'emporta l'excés de sal i de contaminants.
7. Malgrat el que s'ha dit, les mesures destinades a reduir la contaminació són puntuals, parcials, hom no les aplica a les causes, sinó als efectes (com passa amb la recollida de materials que suren arran de mar o que embruten les platges, a l'estiu, o del mucílag de l'Adriàtic, de la recuperació del petroli vessat, etc.); i pràcticament són aplicades només als tipus de contaminació que afecten directament l'home (salut pública, turisme, etc.) i no els ecosistemes.

   
   Cabussador en mig d'una capa de filaments gelatinosos
   d'origen orgànic anomenats mucílag
    

8. La problemàtica, cal insistir-hi, no és tant la contaminació de les aigües, dels sediments, de la biota, dels ecosistemes marins (que, tanmateix, és important en segons quines àrees litorals), sinó el fet que el mateix litoral del 'Mare Nostrum' és un recurs escàs, ja es consideri el seu valor paisatgístic, ecològic (per exemple, els herbeis de posidònia, el coral·lígen, les àrees de posta de tortugues, etc.) o econòmic (per exemple, en relació amb els recursos vius o no vius que poden ser explotats actualment o per les generacions futures).

La degradació ambiental a la Mediterrània (II)

© Text: Joandomènec Ros
Fotos extretes del llibre "Greenpeace: El Mediterráneo" © Xavier Pastor