|
|
|
Pot ser difícil d'imaginar que el corredor verd de 6 km de longitud i 213 ha de superficie, constituït per les pinedes litorals que comencen al nord de Sant Martí d'Empúries i que continuen com a pinedes continentals cap a la Muntanya Gran de Torroella de Montgrí, obeeixi a una actuació antrópica d'enginyeria forestal. Aquesta intervenció era destinada a resoldre el problema del moviment i l'acumulació de sorres que al segle passat destruien i amenaçaven conreus, recs, vies de comunicació i poblacions. Aquestes dunes abastaven, en total, 11 km de longitud i 342 ha d'extensió.
El corredor verd és una massa forestal creada sobre un substrat de sorres portades pel vent que, en les zones de més potència, a l'extrem més meridional una vegada coronat el coll de les Sorres, assoleixen unes profunditats máximes de 30 m, equivalent a un bloc de 10 pisos. Possiblement les primeres notícies oficials d'aquest problema arribaren a les altes instáncies a través dels resultats de l'excursió a Girona realitzada l'estiu de 1882 pels alumnes de tercer curs de l'escola especial d'enginyers de forests, en aquells anys ubicada a l'Escorial, acompanyats per l'enginyer i professor de l'escola, Primitiu Artigas i Teixidor, fill de Torroella de Montgrí. Els resultats d'aquesta visita foren exposats en una memória, redactada i publicada tres anys més tard pel mateix Artigas.
|
| |||||||||||
a poc s'ha complert el centenari de l'inici dels
treballs de fixació i repoblació de les dunes móbils que ocupaven i amenaçaven part
dels termes municipals de l'Escala i Torroella de Montgrí. 
