Esculls de pesca
Per la D. G. de Pesca Marítima
Adaptat de Catalunya Rural i Agrària Nº 59
Gràfics: La Vanguardia i El País

'activitat pesquera que es desenvolupa a Catalunya, en un gran percentatge, és de pesca litoral o costanera i es realitza en caladors molt pròxims a la costa, que habitualment són explotats per la flota pesquera catalana i que són poc rics quantitativament.

Les zones més riques quantitativament en la cria de peixos, crustacis i mol·luscs són les de mes arran de la costa, les de menys profunditats. Aquest espai, d'uns 699 km, mesurats en sentit longitudinal, o be d'uns 179.000 ha de superfície, compresa entre la terra emergida, la línia de costa i els 50 m de profunditat, és l'espai més susceptible de fer-hi programes de protecció. Aquest espai és el que la Unió Europea anomena amb encert la Zona Marina Protegida.

Aquesta franja de mar és rica en varietats d'espècies i l'home hi actua cada vegada més d'una manera intensa i variada (activitats pesqueres i recreatives, cabussaments, regeneracions de platges, abocaments d'aigües residuals des de terra... ), que pot posar en perill tant la biodiversitat com la producció pesquera que tant permet gaudir d'un ric receptari culinari com exercir a moltes famílies la seva activitat professional.

Així, en aquests darrers anys el DARP ha portat a terme tres tipus d'actuacions complementàries: Una, la protecció dels espais naturals; un exemple ben conegut es el (les Illes Medes). Un altre, més nou, encara poc conegut, és la reserva marina de Ses Negres.

Un altre bloc d'actuacions ha consistit en la implantació de biòtops artificials al llarg del litoral català. El tercer bloc que cal remarcar també e,, la protecció de les 4.060ha de praderies de fanerògames marines, les posidònies, els alguers, que hi ha i que son les zones més productives de tota la mar i que són objecte de protecció, d'atenció i de gestió especifiques.

A fi d'equilibrar l'explotació dels recursos amb la capacitat de la pesca existent i el manteniment dels ecosistemes marins, a iniciativa de diferents confraries de pescadors o de la DG de Pesca Marítima, en aquests darrers anys s'han instal·lat 9 esculls artificials, i a hores d'ara s'està construint un de nou i dos de nous estan en fase de preparació. El 1986 es fondejaren els biòtops anomenats de l'Ampolla i Salou. El 1987, els de Calafell, Maresme, Pas del Congo i les Medes. El 1992, els de Vilanova i la Geltrú i el del Masnou El 1993, el del Port de la Selva. El 1994 el de la badia de Roses i el de Lloret de Mar. El 1997 es fondejà l'ampliació del de Calafell el 1998 es fondejà el del delta de l'Ebre i el del Maresme (III) i en els propers anys es fondejaran els del golf de Sant Jordi, Garraf-Penedès i el del Maresme IV.

Pel que fa al Mediterrani europeu, es pot dir que fins ara s'ha seguit l'anomenat model japonès (estructures específiques). Hi han dos models generals d'aquestes estructures: unes, les anomenades de protecció, ja que el seu objectiu bàsic es evitar l'arrossegament. Les anomenades de producció persegueixen crear nous hàbitats en fons poc productius per la seva pròpia naturalesa o en fons degradats per diferents causes.

Els fons marins són con les terres dels boscos. Al llarg dels anys el substrat físic, ja sigui en uns llocs de sorra o en d'altres de llims van rebent un plugim, com la pluja de les parts emergides, l'aliment que els cau aportada pels corrents marins. Aquesta pluja d'aliment i els corrents permeten una gran biodiversitat d'animals en el substrat. Aquests animals dels fons marins viuen col·locats i distribuïts d'una manera molt organitzada, molt complexa. Aquests animals, uns son directament consumidors d'aquests plugims; d'altres s'alimenten d'ells però sempre al final hi ha algun peix, crustaci o mol·lusc que és pescat per l'home.

L'alteració dels fons marins, ja sigui per la contaminació o pel ròssec en fons no permesos empobreix els fons tant en la biodiversitat com en la quantitat de producció explotable per l'home. És per això que un dels objectius d'un escull són de tres menes: uns biològics, uns altres pesquers i uns darrers socioeconòmics.

Els objectius biològics cerquen augmentar la biodiversitat, tant en les parets de les estructures que l'home submergeix com en els espais i els substrats que delimiten aquestes estructures. Els objectius pesquers en la política dels esculls cerquen aconseguir el manteniment de moltes espècies d'interès pesquer i el ple creixement dels juvenils de les espècies sobreexplotades. És en aquests darrers anys que els biòlegs marins han demostrat que donen molts mes «reclutes» uns pocs exemplars de gran talla que es reprodueixin que no pas molts primípares que es reprodueixin. En les àrees ocupades pels esculls artificials o en les àrees protegides és on es troben els exemplars de talles més grans.

Els objectius socioeconòmics cerquen aconseguir, entre d'altres, la seguretat i la millora de les condicions de treball dels pescadors artesanals, la seguretat i la protecció dels arts fixos enfront dels mòbils, així com permetre desenvolupar noves tecnologies d'explotació de recursos no explotats.

La conveniència o no sobre la construcció i instal·lació d'un escull artificial comporta la prèvia realització d'un conjunt d'estudis de diversa mena. Entre d'altres es realitzen estudis biològics que es centren sobretot en l'estat de les comunitat biològiques. Els estudis oceanogràfics es centren en l'aptitud del fons per a suportar les estructures, les variacions dels corrents marins principals com aportadors d'aliment, i els sediments associats a ells, la influencia dels temporals sobre el fons marí, etc. L'estudi socioeconòmic es realitza per analitzar les problemàtiques pesqueres en aquell indret i el possible impacte derivat de l'explotació de l'escull per part del sector pesquer.

La resolució favorable dels informes vinculants del resta d'autoritats competents permet la construcció i el fondeig de les estructures.

Durant els següents tres anys es realitzen els anomenats estudis de seguiment. Aquest període de temps permet que les cries que són arrossegades per les aigües, en trobar un substrat adequat creixin, es desenvolupin i alhora es comencin a reproduir. Els estudis de seguiment informen de l'ajustament o no de les hipòtesis/objectius inicials.

La situació actual

Estat de les estructures: Aquest darrer any, s'han identificat diferents mòduls a diferents esculls per mitjà d'una xapa de plàstic on figura el número corresponent. Aquesta xapa es de material plàstic per evitar-ne la corrosió per l'aigua de mar, a igual que les brides de plàstic per a la seva subjecció. La xapa té una boia a la part superior per facilitar-ne la flotabilitat, tant en el moment de la col·locació com al llarg dels anys a anar acumulant epífits al seu damunt. La retolació del número de la xapa s'ha realitzat foradant-la, així ens assegurem que al llarg dels anys podrà ser visible el dígit al no estar recobert pels epífits.

En estar identificat cada mòdul, permet saber el seu estat físic en 7 paràmetres diferents. Un, la profunditat. Dos, el tipus de fons. Tres, l'enterrament, es a dir, si part del mòdul es troba enterrat respecte de la superfície del fons per efectes del seu pes (es mesura en centímetres). Quatre, l'aterrament, o la part del mòdul que es troba tapada respecte de la superfície del fons per l'efecte de l'aport de sediment pels corrents marins; el sediment pot formar petites elevacions, dunes a estar a sobrevent de la corrent, i sol ser degut a un estudi deficient de les corrents predominants en el transport dels sediments (es mesura en centímetres). Un altre problema es la manca de registres que ens informin de la direcció i la intensitat dels temporals. Cinc, estat de conservació de les estructures, en paràmetres com: blocs solts, arestes trencades, estructura del mòdul a la vista, grau d'esllavissament, existència de cops, etc. Sis, posició: vertical, caigut, etc. Set, Impacte pesquer, en aspectes com, presencia d'arts de pesca enganxats als mòduls, signes d'extracció de mol·luscs, restes de sedals de pesca, etc.

A més del seguiment de l'estat físic dels mòduls dels escull, es controla l'estat del poblament íctic en les estructures. Si hi ha estructures, els peixos es troben fortament lligats al substrat, i es troben pocs individus allunyats de les estructures, i per això la inspecció acurada de tot el mòdul tan de l'interior com de l'exterior, permet: a) el recompte d'espècies observades, b) el nombre d'individus totals comptabilitzats i per espècie, i c) les categories de talla específica.

Estat d'explotació

A més del seguiment de l'estat físic dels mòduls dels esculls i del control de l'estat del poblament íctic en les estructures, es controla el poblament bentònic o recobriment biològic del mòdul. De cada mòdul es realitzen 5 fotografies, 4 corresponents a les orientacions de les quatre parets del mòdul i la cinquena a l'interior del mòdul (zona fosca).

L'estat dels esculls de l'Ampolla, Salou, Calafell, Arenys de Mar, Pas del Congo i el Masnou és que la conservació de l'estat físic dels mòduls és en la majoria dels casos correcta. En alguns mòduls mes superficials es presenten símptomes d'aterrament i/o enterrament a causa dels moviments dels corrents i els temporals. Es usual trobar restes d'estris de pesca, com restes de xarxes, de cadups per a la pesca de pops, sedals i en alguns casos de nanses.

El total d'espècies de peixos visualitzats ha estat de 31. L'escull amb mes riquesa específica és el de l'Ampolla, seguit pel de Calafell i després pel de Salou. Hi ha deu espècies que es troben en quasi tots els esculls, entre d'altres, els congres, els serrans, els pagells, els estudiants i les escórpores. Hi ha sis espècies que son bastant usuals en molts esculls, però no en tots, les vaques serranes, els moll reials, les mabres, les oblades, els rasclots i el peix ballesta.

Revestiment biològic

El nombre d'espècies que apareixen en els diferents mòduls dels diferents esculls és elevat. L'única espècie que ha estat visualitzada en tots el mòduls de tots els esculls és l'ostra plana. Cal destacar que no s'observa cap diferència entre les diferents cares, efecte de l'orientació sobre el recobriment. Sí que hi ha diferències significatives entre les cares internes i les externes. En tots els casos els recobriments són força importants.