No és el mar qui
engoleix els plàstics
per Francesc Candel
Publicat al Diari AVUI,
10/03/98
 bocar directament al mar les escombraries és el
recurs que utilitzen els vaixells en particular i les poblacions de la costa en general.
Resulta estrany que, de tots aquests residus, siguin els plàstics els que tenen una
repercussió més immediata sobre la vida marina. Arran del fet que la mortalitat que
produeixen entre la fauna marina no és epidèmica, les seves víctimes passen
desapercebudes. Les seves conseqüències, llavors, tenen poc ressò en els mitjans de
difusió.
Resumint la qüestió, resulta que
el plàstic comporta una perillositat que no ho sembla, perquè no causa repugnància. Es
podria dir que per la seva netedat i asèpsia, no se'l considera contaminant. A més, és
com si no fos agressiu contra nosaltres, les persones. Precisament, la seva condició de
no degradable, que el manté en certa manera indestructible, és el que el fa perillós
per a certs animals marítims d'una voracitat insaciable.
Prop de 42 espècies marines, com
els cormorans i les gavines, entre d'altres, ingereixen trossos de plàstic que confonen
amb menjar. Fins i tot alimenten les seves cries amb aquests trossos.
Les tortugues els confonen amb
meduses, un dels seus àpats preferits. Tot i que el plàstic en si mateix no sigui
verinós, l'animal pot morir passat un temps més o menys llarg arran de l'obstrucció del
seu aparell digestiu com a conseqüència d'aquest material.
Les morts produïdes pel plàstic
amb què ensopeguen aquests animals són diverses: les aus que acostumen a submergir-se a
l'aigua, com per exemple els pelicans, moren de fam perquè els becs els queden obturats.
Les tortugues moren quan queden atrapades en les làmines, teles o trossos de plàstic.
A les foques els està reservada
una mort lenta provocada per les restes d'embalatges d'aquest material enredats,
embolicats al voltant del seu cos i que es manté sobre elles durant tot el seu període
de creixement.
Hi ha més dades macabres sobre el
tema. A l'Atlàntic nord i al Mediterrani, el 30 per cent dels peixos tenen pilotes de
plàstic als budells. El plàstic és dins els budells de nombrosos animals, des
d'organismes planctònics d'un centímetre, fins als majors mamífers marins.
A un catxalot de dotze metres, que
va ser arrossegat per les ones fins a les costes de l'Adriàtic, se li van trobar
cinquanta bosses de plàstic embotides dins la gola.
L'autòpsia d'una tortuga de sis
quilos que va aparèixer morta en una platja de Honolulu va desvelar que els seus budells
contenien una corda, una bossa, una pilota, trossos d'ampolla, una boleta, una flor, un
tros de pinta, el tap d'un tub de pasta dentifrícia, un trosset de joguina i una part
d'una xeringa. En total, dos quilos de plàstic....
© Text:
Francesc Candel
|
|
