|
Una marea roja és un fenomen natural de proliferació fitoplanctònica causada per l'acumulació en un àrea marina d'un nombre suficient de dinoficis (algues) que fan que l'aigua es torni colorada i a vegades tòxica per als organismes filtradors, per als peixos, etc. Hi ha unes 300 espècies productores de marees roges, de les quals aproximadament una quarta part són productores de toxines. Aquestes toxines poden afectar tant a la flora com a la fauna marines, així com als éssers humans. Les marees roges es donen durant la primavera i el principi de l'estiu. Quan els vents bufen i refreden la capa superficial del mar, l'aigua del fons emergeix per reemplaçar l'aigua superficial. Aquesta aigua emergent, a més de ser rica en nutrients, pot contenir grans quantitats de quistos de dinoflagelats que estan en fase de latència. Un cop l'aflorament és menys intens i l'aigua s'escalfa una mica i es torna més tranquil·la, els quistos germinen i comencen a créixer i a dividirse. Els vents i les corrents marines poden contribuir a concentrarlos. En poc temps el «bloom» (la floració) es torna tant dens que discolora l'aigua amb el resultat d'una marea que pot ser roja, verda, groga, etc. segons els pigments del fitoplàncton en qüestió. L'impacte dels afloraments de fitoplàncton tòxic es posa particularment en evidència quan afecten els recursos marins, com és el cas de l'aqüicultura. Aquest tipus de fitoplàncton produeix toxines, les quals són acumulades pels mol·luscs i, en determinats casos, pels peixos. Normalment no mostren aquests organismes cap anormalitat, però acumulen les toxines en els seus òrgans. Aquestes toxines poden ser transmeses als éssers humans mitjançant el consum del marisc contaminat. Malauradament, la detecció del marisc contaminat no és immediata. Ni els pescadors, ni els consumidors poden determinar directament si aquests productes són adequats per al consum. Les característiques de les toxines produïdes per aquests organismes normalment no canvien pel cuinat i no modifiquen el gust dels mol·luscs contaminats. Hi ha diverses toxines que poden afectar les persones que han consumit marisc contaminat. Entre elles destacarem el PSP. El PSP (Paralytic Shellfish Poison) és una toxina d'efectes neurològics que poden ser letals. No es coneix antídot per a la PSP. La distribució mundial de PSP s'ha incrementat notablement en les darreres dècades. Cada any es documenten 200 casos d'intoxicacions per PSP amb un 15% de mortalitat. Quan es desenvolupa un «bloom» de fitoplàncton, l'acció immediata i essencial consisteix en la identificació acurada de les espècies involucrades per realitzar una primera anàlisi dels riscos potencials. Cal tenir en compte que moltes espècies fitoplanctòniques són difícils d'identificar i es requereix una preparació molt sòlida en taxonomia. A vegades es requereix microscopia electrònica per arribar a la identificació final. Els mol·luscs són animals filtradors, la qual cosa significa que bombegen aigua amb fitoplàncton que fan servir com aliment. En el cas que ingereixin cèl·lules portadores de PSP com és el cas d'Alexandrium, aquestes es trenquen i el material cel·lular queda lliure amb la toxina en el sistema digestiu de l'animal. La toxina passa després a les diferents parts del mol·lusc que es torna tòxic. Recentment s'ha demostrat que la toxina PSP també pot estar associada als crancs i a les llagostes. Malgrat tot, en el cas dels crustacis, la toxina sembla que està fortament associada amb les vísceres, fonamentalment amb l'hematopàncrees. A mesura que l'Alexandrium desapareix de l'aigua, els mol·luscs i els crustacis van perdent la toxina acumulada i eventualment es tornen segurs per a menjar. En qualsevol cas, els pescadors i mariscadors han de confirmar aquesta seguretat amb les autoritats sanitàries. La toxina PSP, probablement de totes les toxines dels mol·luscs és la que es coneix millor, és causada per dinoflagelats com l'Alexandrium catenella. Aquesta toxina afecta els nervis i actua com a paralitzant dels impulsos nerviosos. Els símptomes que provoca aquesta toxina són els següents:
Com a mesures de prevenció, esmentarem les següents:
© Centre Nacional d'Aqüicultura
|
|