M@re Nostrum

ENDINSAR-SE AL CAP DE CREUS AMB CAIAC
per Lluís Aguilar
bandamed.gif (223 bytes)

a imatge que tenim del Cap de Creus pot variar de manera extraordinària en funció de quin sigui el motiu o l’activitat que ocasioni el contacte entre aquest indret tan emblemàtic per a la Costa Brava i l’esportista, el professional, el visitant... que arriba a tenir-hi una relació, una nova coneixença i fins i tot una aventura.

El fet que les vies de comunicació per terra siguin escasses, i en alguns llocs inexistents, fa que la millor forma d’accedir-hi sigui pel mar, i no cal dir que les roques que configuren el litoral tenen una bellesa, vistes des de l’aigua, insuperable pels enquadraments que puguem obtenir només des de terra.

El motiu principal de la nostra aventura ha estat precisament aquest: conèixer des del mar la configuració de roques, cales, illots, baus, etc. que donen una personalitat tan especial a aquest indret.

El mitjà per aconseguir-ho ha estat, en aquesta ocasió, el caiac, encara que n’hi ha d’altres com poden ser la pràctica de la immersió, excursions a peu pels corriols que arriben a les cales i també les visites guiades amb barca.

De totes maneres, les sensacions viscudes des del caiac jo diria que són especialment integrades a l’entorn pel seu silenci, facilitat de maniobra i pel fet que en moltes ocasions t’oblides de que estàs sobre una embarcació i acabes sent un amb ella.

LOGÍSTICA

L’expedició va estar formada per un grup d’amics: Xavier, David, Leonel, Joaquim i Lluís; emprant quatre caiacs. (tres d’individuals i un de doble) i el material que se sol dur en aquestes ocasions: menjar, roba, sac de dormir, aigua abundant, llums i focus per la nit, mapes de zona, telèfon mòbil, camera fotogràfica, i molt important: tubs, ulleres i aletes per a poder fer apnea.

La sortida es va fer des del Port de la Selva amb l’objectiu d’arribar a Port Lligat el dia següent, la qual cosa va suposar deixar expressament un vehicle a cada lloc per a poder recuperar els caiacs i el material.

(X) Els números indiquen la
situació al planell inferior.
Els números indiquen la
situació al planell inferior.

ITINERARI

PRIMER DIA

(1)
Sortida a les 13,30h de la platja del Pas al costat de Port de la Selva en direcció Nord-est seguint la línia de costa per anar deixant enrera les últimes edificacions que encara es poden veure des de la Tamariua que és la primera cala important que es troba. Tot seguit és possible apropar-se al refugi obert de cala Cativa, damunt del qual encara es poden veure les parets que delimitaven les feixes que anys enrera havien estat plantades de vinya.

 calacativa.jpg (41473 bytes)
Cala Cativa (El Port de la Selva), refugi.

A continuació, es troba l’ illa de la Medella, que ja coneixia gràcies a l’Arnald Plujà, gran coneixedor d’aquest indret tant per la part emergida com per la submarina i autor de diverses publicacions sobre el Cap de Creus.

A continuació, hi ha cala Fornells que presenta com a curiositat un salt d’aigua doble, val a dir que només és visible en èpoques de pluges abundants.

fornells.jpg (50516 bytes)
Cala Fornells  (El Port de la Selva)

Després de girar la Punta Blanca es pot saludar en Pere Miquel, una de les 8 roques mítiques que es poden observar durant el trajecte, que té la forma d’un pescador de canya assegut i fumant-se una pipa.

peremiquel.jpg (18146 bytes)
En Pere Miquel, al mig de la imatge, sembla un vell pescador assegut

lleo.jpg (45616 bytes)
Lleó del Golfet  (El Port de la Selva)

Poc després cal passar sota la mirada desafiant del Lleó, una roca d’uns 7m d’alçada, que després de girar el Cap Gros apareix com a guardià de l’entrada al Golfet, al mateix temps es comença a veure l’illa de la Galera, la qual cal sobrepassar, deixant-la al costat esquerra, per entrar a la cala que porta el seu nom i fer una parada per poder dinar.
(2)

calagalera.jpg (48474 bytes)
Cala Galera  (El Port de la Selva)

Després de recuperar forces, es pot sortir de la cala en sentit Est per travessar el Golfet i entrar a Cala Prona , indret en el que és possible resguardar-se de les ones quan el mar està mogut. A més, disposa d’un refugi i d’un pou d’aigua dolça. Sortint de la cala cal seguir una paret de roca que condueix als Furallons, poc abans d’arribar-hi i a uns 15 m sobre el nivell del mar, cal observar una gran balconada natural, coneguda popularment com La Banyera . Per sortir del Golfet cal passar pel Portal de Cala Prona, una part d’aquests esculls emergida de l’aigua amb forma de portalada.
(3)

Tot seguit i passada la Punta del Molí és possible veure la Calavera de la Vaca i pocs metres després un petit camell de color gris fosc que ressalta amb el color de les roques del seu entorn.

A continuació, el mar va començar a estar una mica mogut cosa que va impedir entrar a veure amb detall "La Taula", que és una gran roca plana que emergeix de l’aigua i que queda a aixopluc, de manera, que els pescadors de la zona la utilitzen sovint quant fa mal temps per poder dinar.

Un cop s’ha girat la Punta dels Tres Frares es comença a veure Cala Galladera i una vegada s’entra a la mateixa es sent una sensació de pau i seguretat molt especial , doncs és una cala molt acollidora i tancada, donant refugi natural a les embarcacions que fugen del temporal. Es per això que ràpidament vàrem estar tots d’acord en que era el lloc idoni per sopar i passar la nit.
(4)

calagalladera.jpg (50007 bytes)
Cala Galladera  (El Port de la Selva)

Aprofitant la lluna plena és possible sortir a fer un tom després de sopar, la sensació de navegar de nit amb l’ajut d’un petit focus és molt especial, fins i tot emocionant. Si es busca alguna entrada a les roques que permeti treure els caiacs de l’aigua, és possible fer una apnea nocturna, que sempre té un encant afegit respecte a les diürnes pel contrast que ofereixen els colors de la vida bentònica principalment.

Amb la relaxació que produeix l’aigua salada després d’un bon bany, el que ve més de gust és dormir i recuperar-se de tot l’esforç fet durant la jornada.

SEGON DIA

Després de recollir tot el material carregar-lo a les embarcacions i esmorzar una mica sortíem en direcció a l’illa de Portaló, que vista des de l’aigua té forma de drac. Al moment de sortir de Cala Galladera quina va ser la nostra sorpresa en trobar-nos vent del Nord i unes ones d’alçada considerable que varen convertir la nostra tranquil·la travessa en una aventura emocionant en la lluita entre nosaltres i el medi aquàtic, que per moments semblava decidit a no voler deixar-nos continuar. En mig de tot aquest moviment tenim el record d’haver vist davant nostre un peix volador en plena acció. Tot un espectacle!.

drac.jpg (23148 bytes)
El Drac del Portaló (Cadaqués)
© Josep Mª Dacosta

dibuixdrac.gif (4315 bytes)
Podeu comprovar la forma del drac en aquest dibuix
© Josep Mª Dacosta

Els caiacs individuals anaven equipats amb "cobridor de banyera", mentre que el doble no en duia, la qual cosa va suposar una parada d’emergència abans d’arribar a Cala Culip per tal de poder buidar l’aigua, que per moments l’estava inundant. El que més greu ens va saber va ser la impossibilitat de veure amb detall les roques mítiques, abundants en el Pla de Tudela i Cala Culip, com són: l’àliga, el camell, i la roca que va inspirar a Salvador Dalí en el seu quadre El gran masturbador, en fi, en una altra ocasió !.

aligatudela.jpg (30921 bytes)
L’Àliga de Tudela  (Cadaqués)

camelltudela.jpg (27540 bytes)
El Camell del pla de Tudela  (Cadaqués)

Després de quedar a resguard de l’illa de s’Encalladora tot va canviar, va arribar la calma, i aquesta ens va permetre fer algunes fotografies. Cal destacar la sorpresa de navegar pel freu, i de sobte, a la sortida veure l’ illa de Sa Rata al davant.
(5)

sarrata.jpg (20487 bytes)
Sortida del Freu de s’Encalladora (Cadaqués)
podem veure l'illa de Sa Rata al fons

Cova de l'Infern
Cova de l'Infern (Cadaqués)

Una vegada girat el Cap de Creus i entrant a la mar d’Avall la calma va acompanyar la resta del nostre viatge. Poc després, se’ns va obrir davant nostra una cavitat anomenada la cova de l’Infern, la qual permet l’entrada fins al final, podent deixar els caiacs sobre la roca evitant així la seva vigilància, cosa que va permetre una apnea diürna que crec que és de les millors que hàgim fet mai. Només diré que vàrem veure varis mol·luscs opistobranquis, podem citar: Dondice (Godiva) banyulensis, Cratena peregrina, vaquetes suïsses, a part d’algun pop, una molla i fadrins que acabaven de completar la vistositat de la fauna bentònica, formada per esponges i anèmones principalment, adherida a les parets verticals de la cova.

Sortint d’aquest raconet paradisíac i tenint en compte que l’aigua sol fer venir la gana, al cap de poca estona i després de passar cala Fredosa i cala Jugadora, vàrem decidir entrar a cala Bona per poder dinar tranquil·lament.

Com el seu nom indica, la cala Bona és una cala molt arrecerada, que podria recordar l’entrada a un "fiord", de manera que l’estat de la mar al seu interior és sempre de calma.

 

 

 



Cala Bona (Cadaqués)

(6)

Després de dinar i ja de camí a l’Illa de Port Lligat vàrem tenir ocasió de veure varis exemplars d’una medusa molt curiosa que familiarment l’hem batejada com "ou ferrat" (Cotylorriza ).

Per acabar, vàrem fer la volta a l’illa de Port Lligat i finalment vàrem treure els equips de l’aigua a la platja del costat de la riera on hi teníem un dels dos vehicles aparcat. Mitjançant aquest, vàrem recuperar el vehicle de El Port de la Selva, per poder carregar tot el material.
(7)

Al voltant de les 8 de la tarda arribàvem a Figueres.

Cap de Creus.  Click per ampliar.
Mapa del cap de Creus.
Els números marcats són els indicats en color violeta al text.
Click per ampliar

L'experiència viscuda ha estat molt ben valorada per tots els membres del grup. Com tota activitat realitzada en condicions semblants, és a dir, en què la seguretat de cadascú depèn d’un mateix i també dels companys, facilita que es crein lligams d'amistat entre els diferents membres de l'equip.

El caiac és un mitjà de navegació que presenta moltes possibilitats, si bé les distàncies que permet recórrer son limitades, per contra, facilita l'accés a racons que cap altre embarcació permet. Cal remarcar també la seva integració amb l'entorn, pel seu silenci, facilitat de maniobra i sistema de propulsió ecològic. Crec que el podríem qualificar com la bicicleta del mar! .

Durant la travessa hi han hagut moments molt emocionants, tant pel que representa descobrir nous indrets i configuracions rocoses esculpides pels elements naturals durant el pas dels anys, com pel que suposa la lluita per continuar endavant quan les condicions de navegació es compliquen, o la possibilitat de navegar de nit i fins i tot fer alguna apnea.

La combinació de tots aquests ingredients fa que l'aventura estigui assegurada i que permeti satisfer les preferències de tots el que hi participen.

Galeria fotogràfica

Cala Marquesa La cova d'es bou marí

Clica les imatges
per ampliar-les

Bibliografia

  • CALVÍN CALVO, Juan Carlos. El ecosistema marino mediterráneo. Guía de su flora y fauna. Edición propia, Murcia. 1995

  • MIQUEL, LL., BOFILL, LL. (1987) "Mapa del cap de Creus" . Ed. pròpia. Cadaqués.

  • PLA, Josep. Costa Brava. Volum 30. Tres guies de l'Obra Completa. Editorial Destino, Barcelona 1976.1992

  • PLUJÀ, A. (1996) "Estudi del cap de Creus. La costa. Diccionari toponímic, etimològic i geogràfic". Ed. pròpia. LLANÇÀ

bandamed.gif (223 bytes)

© Text i fotos: Lluís Aguilar

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2017  Todos los derechos reservados


Última modificación: 07 d’agost 2017 06:36


Hemos recibido visitas