El Gat de cap Norfeu
Dissabte 2 de maig 1998
per Eulàlia Rodés

es de l'estiu passat que no anàvem ni amb barca ni amb vaixell, només per això ja ens podíem prendre l'anada al Gat de cap Norfeu amb entusiasme. A més, dos factors propiciaven que ens vingués de gust navegar: el primer, no havíem vist mai el cap de Creus i rodalies des del mar, i el segon, ens hi havien convidat, i això sempre fa il·lusió. Si això no fos poc, ens acompanyava una mar ben tranquil·la.

Costejant la badia de Roses vam albirar el castell de Santa Margarida, cales com Canyelles petites i l'Almadrava _amb l'hotel on hi menjava Pla_, indicis d'una antiga marbrera, els búnquers _testimonis d'un temps no tan llunyà… És una zona mereixedora d'una caminada seguint el camí de ronda.

Ja deixant enrera la badia, els roquissars impressionen per l'alçada, l'abruptesa i per les gruixudes betes de minerals verds, grisos i marrons. Vam deixar enrera punta Falconera, anomenada així per una roca en forma de cap de falcó, i vam fondejar prop del Gat: les roques emergents del mar expliquen perfectament l'origen del topònim. La nostra immersió consistiria a fer una volta prop del Gat.

Em va sorprendre de baixar vint-i-cinc metres de cop pel cap de l'àncora, amb possibilitat de baixar una mica més, després de fer tantes immersions de platja. És fàcil sentir-me petita en aquests moments.

A la banda esquerra vam trobar un roquissar amb entrants, dins dels quals hi havia un esplet de cnidaris Leptosammia pruvoti, una mena de botonets de color groc intens amb boqueta al mig i molts bracets al voltant, esponges, corall vermell (Corallium rubrum), força i grans briozous "randa de Neptú" (Sertella septentrionalis) _els més macos que hagués vist mai _, les recordades i anhelades gorgònies vermelles, mans de mort _més blanquinoses algunes, més de color granat les altres_ i molts peixos trescues vermells (Anthias anthias).

Ja pujant de cota, en una planícia, en forats situats a sota nostre, hi havia un gran congre (Conger conger) i una tranquil·la morena (Muraena helena). En una paret veiérem un nudibranqui lila Flabellina affinis i un gran espirògraf blanc (Spirographis spallanzanii). En aquesta profunditat, les gorgònies canviaven de color: eren blanques. Val a dir que són les Eunicella singularis que últimament havíem vist en les nostres immersions.

En el proper tram de la immersió, lloc de pedres, roques i rocams, d'entrada ens va sorprendre un gran tord en llibrea nupcial, de colors brillants, perseguint una discreta femella de color marronós. En grans escletxes arran de terra, hi trobàrem esponges multicolors: grises, grogues, blanques, taronges, i també anèmones incrustants grogues Parazoanthus axinellae, però no gaires. Fora de les escletxes, en regió d'algues, hi havia tunicats i planàries liles (Prothescereaus roseus), i una de grisa! La primera planària grisa (Prothescereaus vitattus) mai vista. També hi havia nudibranquis Cratena peregrina, blancs amb puntes taronges voleiant per l'onatge.

En un espai a recer de les onades, entre la costa rocosa i el Gat, vam fer la parada de seguretat. Era una zona de roques, amb algues entre les quals hi havia l'alga Asparagopsis armata . Pel que fa algues en una zona més profunda havíem vist Halimeda tuna.

Cada immersió conté ingredients diferents, i els d'aquesta havien estat saborosos, i tant. Ara sols ens restava anar per superfície fins al vaixell.

DADES TÈCNIQUES