ILLA MATEUA... DE NIT
per Josep Mª Dacosta
 quest illot es troba a l'Escala (Girona, Espanya) i es un
excel·lent lloc per iniciar-se en la immersió esportiva, ja sigui diurna o nocturna. A grans trets, resulta una gran roca
calcària, separada uns 15 metres de la costa. Presenta unes fondaries màximes de l'ordre
de 10-12 metres. Té un gran nombre de forats, un túnel i, al seu voltant, hi ha fons de
posidònia i sorra. Cap el nord de la illa, es troba precoral·lígen, amb gorgònies
blanques (Eunicella singularis).
Tord dormint confiadament sobre la
sorra, amb la què es mimetitza |
Les cabussades nocturnes permeten
descobrir-hi espècies que durant el dia es troben inactives i que passen desapercebudes,
como, per exemple, molts crustacis. Tanmateix, s'hi observen peixos diurns en posició de
repós. A Mateua es fàcil veure con llavions o petards (Symphodus tinca) i
escòrpores (Scorpaena porcus), dormint recolzats a la roca o entre la posidònia.
Una altra avantatge de la immersió nocturna es l'extraordinari contrast de color entre
els organismes il·luminats pel nostre focus i l'entorn, evidentement negre. Les
tonalitats, a ull del cabussador, apareixen molt més intenses.
Rogers, comuns remenant la sorra. |
Per l'aproximacio a la
zona de busseig, un cop s'ha deixat el cotxe a l'aparcament, cal vigilar, atès que s'ha
de baixar un desnivell fins a la cala, on hi ha un petit embarcador. El camí està
estabilitzat amb travesses de fusta, però per arribar a l'aigua, s'ha de giravoltar
alguna roca situada al mig del vial.
Un cop a l'aigua, si la sort hi acompanya, es pot disfrutar de la troballa de
fosforescència a la mar, deguda molt probablement a l'alga planctònica (Noctiluca
scintillans = N. miliaris).
Des del petit moll fins a l'illa no hi massa fondària, però ja es poden observar els
tords i escòrpores abans esmentats. Amb sort, és possible que es creui al davant nostre
algún congre (Conger conger) que va a la recerca de menjar. Encara amb més
fortuna, i entre les fulles de posidònia, podrem albirar un peix agulla (Syngnathus
sp.). A la sorra no hi manquen rogers o molls (Mullus sp.) que durant la nit
tenen els colors més marcats.
Els pops, més actius de nit |
A les nostres
immersions hem gaudit tant al descobrir una sípia (Sepia officinalis) i els seus
canvis de color, com al veure els nostres companys, que no han fet mai una nocturna, com
s'ho passaven amb aquest festival de mimetisme. Dins el grup dels cefalòpodes, sol ser
frequent el pop (Octopus vulgaris) -de mida petita- i resulta ocasional el pop
d'habits nocturns (Octopus macropus).
D'entre els mol·luscs gateròpodes, és fàcil distingir els petits i lluents cargols (Buccinulun
corneum = Euthria cornia).
Vaqueta suïssa, el més famós del
nudibranquis |
Un cop hem arribat al
massís rocallós de l'illa Mateua, apareixeran a la llum del focus parets i forats de
colors molt vius. Hi ha bons recobriments de l'anèmona incrustant groga (Parazoanthus
axinellae) i una gran diversitat d'esponges. Creiem que Mateua és un bon lloc per
practicar (o començar) a conèixer algunes espècies del grup dels Porífers.
A cop d'ull, ja que nosaltres no ens
emportem mostres per analitzar al laboratori, hem distingit un mínim de 10 espècies: Chondrosia
reniformis, Petrosia ficiformis -algunes amb el nudibranqui "vaqueta
suïssa"-, Acanthella acuta, Agelas oroides, Cliona sp, Aplysina aerophoba
amb el mol·lusc Tylodina perversa, Oscarella lobularis, Spirastrella cunctatrix,
Axinella damicornis i creiem que Dysidea fragilis, malgrat que en dubtem,
atés que l'hem identificat "de visu", sense anàlisi d'espícules.
Moll reial, freqüent als forats |
A la roca, apareixen
peixos com el moll reial (Apogon imberbis), i en els forats la castanyola (Chromis
chromis). Si els pescadors de canya no ho han "netejat", es deixen veure
molles (Phycis phycis) i algún corball (Sciaena umbra).
Dins els forats es pot vuere la gamba (Stenopus spinosus), una interessant i
espectacular troballa per als nostres companys que han acabat el curs de submarinisme. Els
crancs ermitans no hi manquen i és molt fàcil identificar el (Pagurus prideaux)
amb l'anemona simbiòtica (Adamsia paliata), inconfunsible pels seus punts de
color rosat.
Ofiura típica a les esquerdes i
forats |
Dins els caus i
esquerdes es mou l'equinoderm (Ophioderma longicaudum), una ofiura
característica pel seu disc central amb 5 bracos molt llargs i fins que recorden, tal com
diu el seu nom, una "pell de serp".
Evidentement la casualitat pot acompanyar a qualsevol immersió i llavors el submarinista
pot veure espècies poc freqüents o fins i tot observar per primer cop un determinat
animal o planta. A Mateua això també és possible i creiem que, per la seva diversitat
d'hàbitats, el fàcil accés i la poca fondària, permeten buscar i buscar, un agradable
passatemps subaquàtic que a Mateua pot durar 75 o 90 minuts per immersió.
Àlbum de fotos d'Illa Mateua
BONES IMMERSIONS!
© Text: Josep Mª Dacosta
|
