IMMERSIÓ A CALA MONTGÓ
6 de novembre de 1999
per Josep Mª Dacosta

LA IMMERSIÓ

l començament del matí la mar era calma i el cel estava ennuvolat, amb alguna ullada de sol, però el pronòstic meteorològic havia anunciat una forta tramuntana cap a migdia. Per aquest motiu vam decidir no submergir-nos a la nostra destinació inicial, Illa Mateua, ja que queda molt exposada als vents del nord i vam anar a la propera Cala Montgó.

Ja a mitja immersió vàrem adonar-nos que la superfície de l'aigua anava agafant moviment, cosa que vam poder comprovar en sortir de l'aigua quan vam mirar cap a l'entrada de la cala. Després de la immersió vam fer una visita a la illa Mateua (la del cap de dromedari) i realment la galerna era important; sembla que durant el cap de setmana la tramuntana va bufar puntualment a velocitats de fins 200km/h.

La immersió va consistir en nedar en sentit paral·lel a la costa que tanca la cala per la seva part nord. Per tornar vam seguir el rumb 325º que, aproximadament, ens portava de tornada a la platja.

Cala Montgó és una cala ample i tranquil·la, el fons té molt poca pendent, la qual cosa va fer que haguéssim d'aletejar una bona estona. Els fons de sorra, combinats amb alguers de posidònia, de cala Montgó han estat avui una sorpresa per a nosaltres, ja que hem pogut admirar dos peixos especialment adaptats a aquests dos hàbitats.

En primer lloc la nostra sorpresa ha estat veure un raor (Xyrichthys novacula), peix que ens ha cridat l'atenció per ser la primera vegada que el veiem i que, a més, no s'ha enterrat a la sorra com vaticinaven alguns autors que havíem llegit. El vàrem poder observar perfectament ja que no parava d'envoltar-nos. Vam poder comprovar el seu estrany perfil cefàlic, quasi vertical, amb la boca situada en posició molt baixa, el seu color rosat, amb una aleta dorsal llarga i una grup d'escates que brillaven forca als costats.

L'altre sorpresa del dia va ser un peix agulla (Syngnathus typhle), camuflat perfectament entre les restes de posidònia d'un alguer. Vam tenir uns quants problemes per poder-la retratar amb la camera de fotos amb macro, ja que l'animal era molt poruc.

agulla.jpg (25385 bytes)
Peix agulla (Syngnathus typhle)

També vam haver de perseguir una bonica gamba Gnathophyllum (Drimo) elegans, amb el seu vestit de gala, negre amb punts grocs.

Vam poder observar molta vida, des d'un grup de dorades (Sparus aurata) de mida mitjana que ens anaven seguint, passant per castanyoles i sards fins dos pedaços (Bothus podas) i alguna sípia.

Entre la vida petita vam veure molts opistobranquis, entre ells destaquen unes quantes desenes d'Elysia timida, dues llebres marines Aplysia fasciata. Destaquem que un d'aquests exemplars d'Aplysia es va posar a nedar quan el vam molestar una mica. Vam tenir la oportunitat d'observar i retratar la nostra primera Limacia clavigera, un opistobranqui no massa comú, amb el cos de color blanc translúcid i cobert amb cerates rematades de color taronja intens.

Vam veure dos cucs planers: dues planàries de color rosa (Prothescereaus roseus) i un altre turbelari de color fosc amb taques blanques que s'amagava sota un roc. Entre els crustacis van destacar la gambeta Drimo elegans, un parell de crancs Inachus sp. amagats dintre de la seva anèmona i misidacis a l'entorn d'aquests fideus de mar.

Quant als equinoderms, vam veure l'estrella de mar de 7 puntes i la estrella vermella, molt més comuna a les nostres immersions, a més de uns quants ofiurs amagats sota les pedres. Com a altres exponents de vida petita bentònica vam trobar uns quants espirògrafs petits i algun ceriantari.

També vam veure un lima que, en veure's descobert al girar un roc, va anar desplaçant-se fins amagar-se de la nostra vista.

Aquesta immersió va durar 83 minuts i la fondària màxima va arribar als 10 metres. L'aigua va resultar ja una mica freda, amb 17.5ºC però amb tantes novetats no ho vam passar malament. Vam participar l'Albert Ollé, en Lluís Aguilar, en Miquel Pontes i jo mateix.

En principi no semblava que hagués de ser una immersió tan variada, donades les característiques de l'indret, però va ser una grata sorpresa per tots nosaltres.

LES FOTOS

Clica sobre les fotos per ampliar-les