La Costa Brava pas a pas
BLANES
de Sa Palomera a la Punta de Santa Anna
per Josep Mª Dacosta

Un agradable passeig urbà, de vint minuts de durada,
que permet conèixer part de la seva façana litoral


s considera que la Costa Brava comença,
venint del sud, on acaben els sorrals del Maresme. De fet, es deixen enrera
les llargues platges arenoses i s’inicia l’alternança de cales i
penya-segats, tret característic del litoral gironí.
La Costa Brava es coneguda arreu per la
combinació espectacular de platges i penya-segats, o millor dit, de cales
encisadores que estan encaixades entre penyes i caps, amb raconades per
banyar-se lluny de multituds i on la vista s’estavella entre rocams
entapissats de pins.
El primer promontori rocallós que es troba
és Sa Palomera, penyal conegut per al menys dues raons. En primer lloc,
aquest promontori forma part de l’escenari del reconegut festival pirotècnic
de Blanes que es celebra cada estiu. A més, és al bell mig d’una de les
imatges més emblemàtiques de la Costa Brava: l’enquadrament des de la porta
del castell de Sant Joan que domina tota la panoràmica blanenca.

Sa Palomera vista des de
la platja. |

La badia de Blanes, amb
Sa Palomera al mig, des del
Castell de Sant Joan
|
Sa Palomera i els illots adjacents poden
ser visitats ja que s’hi ha habilitat al damunt un mirador. La visita, del
tot recomanable, permet contemplar una àmplia perspectiva de la població i
del delta de la Tordera que desguassa uns centenars de metres més avall,
seguint la platja de S’Abanell. Al davant d’aquest monticle s’hi ha ubicat
un arc metàl·lic, que com una v invertida, esdevé un símbol de porta i
benvinguda a la Costa Brava.

Monument de Sa
Palomera
porta d'entrada de la Costa Brava |

El port de Blanes des
de la platja al peu de
Sa Palomera |
Des de Sa Palomera es pot continuar pel
passeig que condueix fins al port. En un dels seus jardins s’hi troba el
monument dedicat a l’escriptor Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona,
1939). Aquest autor ha deixat un conjunt d’obres on es recullen termes dels
pescadors i és a la vegada un dels millors exponents de la literatura
marinera catalana. El passeig marítim de Blanes, en una jornada assolellada
d’hivern, evoca els textos amables sobre una costa serena i benigna,
magistralment descrita per aquest creador. El Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya ha decidit dedicar l'any 2003 a la memòria de
l'escriptor.

Monument i relleu dedicat a
Joaquim Ruyra
Molt a prop d’aquest memorial ruyrià, es
troba l’ermita de l’Esperança que té una interessant portalada amb un
estucat de motius mariners. A dins hi ha miniatures de vaixells de factura
popular.

Portalada de l'ermita
de l'Esperança |
A redós del dic de llevant del port de
Blanes es descobreix el banc del Sinofós, seient que es troba a molts pobles
costaners i d’on es diu que els vells pescadors s’hi asseuen i comenten: “Si
no fos pel mal d’esquena, sortiria a pescar, Si no fos per la meva edat
encara aniria a la pesquera”. El vianant no tindrà cap dubte en afirmar que
és un bon lloc on prendre el sol, badar o deixar volar la imaginació.

El banc d'en Sinofós
Des d’aquest respatller es pot baixar fins
a la platja contigua i arribar a les roques de la punta de Santa Anna, des
d’on s’albira un horitzó on destaca el jardí botànic Mar i Murtra, al damunt
de cala Sa Forcanera, amb el seu magnífic templet blanc, dedicat a Linné.

Punta de Santa Anna
(Blanes)
 |