M@re Nostrum

La Platja d’en Carbassó
On es combinen els banys amb les excursions

per Josep Mª Dacosta

bandamed.gif (223 bytes)

olera ha estat des de sempre una destinació molt freqüentada pels banyistes i això es deu bàsicament a dos factors. En primer lloc, per la netedat i transparència de les seves aigües litorals i, en segon lloc, per la possibilitat d’accedir-hi còmodament en ferrocarril. Així, molts empordanesos, durant anys, han anat a rabejar-se a les platges de Garbet, a les platges de davant del poble, i a la cala Rovellada, a la recerca d’un passatemps ben popular i refrescant.

El municipi ofereix diverses opcions per banyar-se, però una de ben singular és la platja d’en Carbassó, a redós de la illa Grossa i al davant del cap Lladró. D’itinerari per arribar-hi és en realitat una petita excursió de muntanya, però feta vora mar, amb una àmplia panoràmica de la Costa Brava nord i de la mar d’Amunt. Caldrà comptar una hora d’anada i una altra de tornada.

El periple arrenca del port de Colera on hi ha un pont metàl·lic que uneix les dues ribes. Del seu costat de muntanya surt un tram de camí de ronda convenientment indicat per la retolació del Consell Comarcal. Aquest recorregut uneix Colera amb la platja de Garbet. De seguida, es passa pel davant d’un pi notable i d’un cobert d’obra que sopluja una font. Si aquesta passejada es fa durant la primavera, el passavolant hi trobarà que en el paisatge hi domina el color groc de les ginestes i de les semprevives bordes o flors de sant Joan. A la tardor, groguegen els fonolls i els arítjols.

Al cap de poca estona es troba un planell amb dos canons dels segle XVIII, essent un excepcional mirador del cap Marcer, la veta Blanca i la cala Rovellada. Durant un temps, en un d’ells hi hagué una curiosa pintada: "Mori la mort". Alguna raó deuria tenir l’autor, ja que el poble fou severament bombardejat durant la Guerra Civil amb l’objectiu de destruir el pont del ferrocarril que passa pel damunt de la població.

Des d’aquesta planassa, hom es pot enfilar fins a dalt la carena per un corriol costerut i contemplar-hi la recent plantació de vinya que s’ha fet en aquests estreps de la serra de la Balmeta. Aquestes feixes evoquen els temps anterior a la plaga de la fil·loxera que anorreà els ceps d’aquest país. El viatger en aquest punt, de perspectiva dilatada amb cap Ras en primer terme i el cap de Creus i Sant Pere de Rodes com a teló de fons no pot oblidar el poema "Vinyes verdes vora el mar" escrit per Josep Mª de Sagarra i cantat per Lluís Llach.

Illa Plana, vista general

El corriol va cap al sud, es dirigeix a l’illa Grossa i ressegueix uns penya-segats espectaculars, de crosta de pa, com una fractura oberta a la geologia fosca de l’indret.

Un cop creuat el cap Lladró, es baixa i es té al davant la platja d’en Carbassó, que segons Arnald Plujà en el seu excel·lent Estudi del cap de Creus era "el motiu donat a un pescador colerenc, més conegut popularment com el Pipa, atès el seu hàbit de fumar amb aquest objecte".

Hom pot remangar-se i creuar a peu el petit freu que separa l’illa Grossa de la terra ferma. Només es mullarà fins als genolls. Aquest illot rocallós és agraït ja que la major part és roca viva amb vetes que combinen diverses tonalitats del color gris.

Nosaltres varem pujar a aquest penyal el 12 d’octubre de 2003, una data bona per arribar a illes desconegudes, i en el seu cim, com no, ens férem una fotografia que recordava vagament, molt vagament el monument d’Iwo Jima.

Més fotos

Quatre aventurers a l'inici de la passejada Erosió alveolar
Roques vetejades Els esculls davant la Platja d'en Carbassó
Cap de drac Els nens prenent possessió del penyal

bandamed.gif (223 bytes)

© Josep Mª Dacosta 2003

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2017  Todos los derechos reservados


Última modificación: 07 d’agost 2017 06:37


Hemos recibido visitas