La
Platja d’en Carbassó
On es combinen els banys amb les excursions
per Josep Mª Dacosta
olera ha estat des de sempre una destinació
molt freqüentada pels banyistes i això es deu bàsicament a dos factors. En
primer lloc, per la netedat i transparència de les seves aigües litorals i,
en segon lloc, per la possibilitat d’accedir-hi còmodament en ferrocarril.
Així, molts empordanesos, durant anys, han anat a rabejar-se a les platges
de Garbet, a les platges de davant del poble, i a la cala Rovellada, a la
recerca d’un passatemps ben popular i refrescant.
El municipi ofereix diverses opcions per
banyar-se, però una de ben singular és la platja d’en Carbassó, a redós de
la illa Grossa i al davant del cap Lladró. D’itinerari per arribar-hi és en
realitat una petita excursió de muntanya, però feta vora mar, amb una àmplia
panoràmica de la Costa Brava nord i de la mar d’Amunt. Caldrà comptar una
hora d’anada i una altra de tornada.
El periple arrenca del port de Colera on hi
ha un pont metàl·lic que uneix les dues ribes. Del seu costat de muntanya
surt un tram de camí de ronda convenientment indicat per la retolació del
Consell Comarcal. Aquest recorregut uneix Colera amb la platja de Garbet. De
seguida, es passa pel davant d’un pi notable i d’un cobert d’obra que
sopluja una font. Si aquesta passejada es fa durant la primavera, el
passavolant hi trobarà que en el paisatge hi domina el color groc de les
ginestes i de les semprevives bordes o flors de sant Joan. A la tardor,
groguegen els fonolls i els arítjols.
Al cap de poca estona es troba un planell
amb dos canons dels segle XVIII, essent un excepcional mirador del cap
Marcer, la veta Blanca i la cala Rovellada. Durant un temps, en un d’ells hi
hagué una curiosa pintada: "Mori la mort". Alguna raó deuria tenir l’autor,
ja que el poble fou severament bombardejat durant la Guerra Civil amb
l’objectiu de destruir el pont del ferrocarril que passa pel damunt de la
població.
Des d’aquesta planassa, hom es pot enfilar
fins a dalt la carena per un corriol costerut i contemplar-hi la recent
plantació de vinya que s’ha fet en aquests estreps de la serra de la
Balmeta. Aquestes feixes evoquen els temps anterior a la plaga de la
fil·loxera que anorreà els ceps d’aquest país. El viatger en aquest punt, de
perspectiva dilatada amb cap Ras en primer terme i el cap de Creus i Sant
Pere de Rodes com a teló de fons no pot oblidar el poema "Vinyes verdes vora
el mar" escrit per Josep Mª de Sagarra i cantat per Lluís Llach.
 |
|
Illa
Plana, vista general |
El corriol va cap al sud, es dirigeix a
l’illa Grossa i ressegueix uns penya-segats espectaculars, de crosta de pa,
com una fractura oberta a la geologia fosca de l’indret.
Un cop creuat el
cap Lladró, es baixa i es té al davant la platja d’en Carbassó, que segons
Arnald Plujà en el seu excel·lent Estudi del cap de Creus era "el motiu
donat a un pescador colerenc, més conegut popularment com el Pipa, atès el
seu hàbit de fumar amb aquest objecte".
Hom pot remangar-se i creuar a peu
el petit freu que separa l’illa Grossa de la terra ferma. Només es mullarà
fins als genolls. Aquest illot rocallós és agraït ja que la major part és
roca viva amb vetes que combinen diverses tonalitats del color gris.
Nosaltres varem pujar a aquest penyal el 12
d’octubre de 2003, una data bona per arribar a illes desconegudes, i en el
seu cim, com no, ens férem una fotografia que recordava vagament, molt
vagament el monument d’Iwo Jima.
Més fotos
 |
 |
| Quatre
aventurers a l'inici de la passejada |
Erosió alveolar |
 |
 |
|
Roques vetejades |
Els esculls davant la
Platja d'en Carbassó |
 |
 |
|
Cap de drac |
Els nens prenent possessió
del penyal |
© Josep
Mª Dacosta 2003 |
