M@re Nostrum

L'angula al delta de l'Ebre
per J. Víctor Fernández i Agustí Pech
Publicat a Catalunya Rural i Agrària
Març 2000 (Nº65) pp.22-23

l delta del riu Ebre presenta un important entramat de punts de descàrrega d'aigües dolces a la mar, a conseqüència del seu propi sistema fluvial natural i de la important xarxa de rec agrícola. Els més significatius són les dues bocanes del riu: la permanent "gola de Sorrapa" i la "gola de Migjorn", bocana que tant sols aporta aigua a la mar en moments puntuals d'avingudes. Els canals proveïdors de les llacunes de l'Encanyissada, la Tancada, la Platjola, l'Aufacada, els Calaixos de Buda, el Canal Vell i la Goleta, poden, indistintament i segons els nivells del mar i de les aigües de les llacunes, funcionar en doble sentit: vessant aigua dolça o salabrosa a la mar o, contràriament, introduir aigua marina o estuàrica a les llacunes.

angula3.jpg (42666 bytes)
Repoblació d'angules riu Montsan (Margalef) 9/03/1999

Tot un sistema de sèquies recull les aigües sobrants dels canals d'abastament del sistema de rec o dels arrossars i les vessa al mar, a les badies o al mateix riu; aquestes sèquies poden vessar l'aigua exclusivament per gravetat o mitjançant estacions de bombeig.

Les angules (fase juvenil de l'anguila) aprofiten tots aquests punts esmentats per iniciar la seva migració a aigües continentals o estuàriques, on efectuaran tot els seu desenvolupament. Els pescadors d'angules aprofiten molts d'aquests indrets per fer les seves captures.

Biologia de l'angula europea

L'angula és la segona fase metamòrfica de l'anguila. L'anguila europea (Anguilla anguilla) és una de les 16 espècies d'anguiles que poblen el món. Es reprodueix una sola vegada a la seva vida a la mar dels Sargassos i prop de les illes Bermudes.

La fresa es realitza al febrer; hom creu que a una fondària d'uns 400 m, entre dues aigües. Després de la fresa, els adults moren. Els ous fecundats pugen cap a aigües mes superficials, es desclouen passades 24 hores i originen unes larves petites d'uns 5 mm de llargada que es transformen gradualment en leptocèfals, transparents i amb una forma de fulla allargada.

Després de ser arrossegades fora de la mar dels Sargassos pel corrent del Golf en direcció NW, i després de quasi bé 2 anys de viatge, arriben a la plataforma continental d'Europa i del nord d’Àfrica, per transformar-se en petites angules que remunten les aigües dels rius.

La seva arribada a les diferents zones de les costes europees depèn de la temperatura i del flux de la corrent del Golf. Als rius del nord d’Irlanda, del sud i oest d'Anglaterra, Escòcia, Bèlgica, Dinamarca i Holanda l'arribada principal d'angules esdevé durant els mesos d'abril i maig. A les costes de la península Ibérica, l'entrada principal d'angules és de novembre a febrer. La migració a les aigües dolces es desenvolupa de nit.

Situació de l’anguila europea a nivell mundial

Segons l'informe elaborat per l'ICES (International Council for the Exploration of the Sea) el maig de 1998, es considera en les dues últimes dècades s'ha observat un aparent declivi en els estocs de reproductors, i es creu que aquests poden trobar-se al límit de la seguretat biològica, per a la supervivència de l’espècie.

La declinació dels estocs es deu possiblement a un sumatori de factors:

  • pesca excessiva.
  • mortalitat larval (leptocèfals) per manca d'aliments en la migració oceànica.
  • disminució dels estocs d'angules prereproductores a conseqüència de la mortalitat causada pel nematode paràsit Anguillicolla crassus.
  • contaminació: s'ha observat un descens en el reclutament d'angula a Europa (Anguilla anguilla) i a Amèrica del Nord (Anguilla rostrata), clarament correlacionat amb el període de màxima contaminació de compostos organoclorats.
  • barreres físiques: la construcció de preses o embassaments fan inaccessible l'accés de les angules a zones òptimes per al seu desenvolupament posterior.
  • esdeveniments oceànics: pot ser que l'anguila europea estigui patint en la seva migració per l'àrea Atlàntica canvis en la dinàmica oceànica (corrent del Golf) que n'afectin el creixement, la supervivència i el transport. S'ha estimat la possibilitat que s'estigui produint un desplaçament del transport de larves pels corrents cap a les àrees del nord.

angula1.jpg (41776 bytes)
Punt de pesca d'angula amb bussó

La pesca de l'angula i el seu aprofitament

La pesca de l'angula s'efectua des de fa dècades al delta del riu Ebre. El sistema de pesca ha variat en el temps. Antigament, es pescava mitjançant una mena de salabres de malla molt fina, ja sigui des de la Vora o des de petites embarcacions (aquest sistema encara s'utilitza a les costes atlàntiques). Actualment, al delta de l'Ebre s'utilitza un ormeig constituït per un receptacle polièdric, fet de fusta o ferro i malla de fibra de ferro plastificada, la base del qual té un embut dirigit cap endins, que és per on entra el peix. Aquest ormeig s'anomena "bussó" i es cala ajagut, de manera que la base quedi de cara a la corrent.

La pesca de l'angula resta permesa del 20 d'octubre fins al 10 de març de l'any següent, i es desenvolupa de nit, moment migracional actiu de les angules (es poden calar els bussons de 8 a 17 hores els mesos d'octubre, novembre i desembre; i de 9 a 18 hores els mesos de gener, febrer i març).

angula2.jpg (60001 bytes)
Bussons destinats a la pesca de l'angula

L'aprofitament de l'angula també ha sofert importants variacions. Fa unes dècades, les angules es capturaven en grans quantitats, a causa de la seva abundositat i baix cost, i era un aliment molt assequible per les classes socials amb pocs recursos econòmics. També s'utilitzava com a aliment suplementari de gallines i porcs. Assecades al sol, es conservaven durant mesos per al seu posterior aprofitament.

En l'actualitat, es considera un plat gastronòmic de cost elevat, encara que cal indicar que en aquests últims anys el seu preu s'ha incrementat de forma considerable a conseqüència de l'elevada demanda en països cultivadors d'aquesta espècie, com és el cas de la Xina. Una gran part de les captures del delta de l'Ebre s'exporten per al seu engreix en aqüicultura.

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2017  Todos los derechos reservados


Última modificación: 07 d’agost 2017 06:38


Hemos recibido visitas