M@re Nostrum

El Finning
o la crònica d'una extinció
per Àlex Bartolí - Biòleg

nes 470 espècies de taurons i unes 650 de rajades es classifiquen dins del grup dels elasmobranquis. Aquests, són peixos d’esquelet cartilaginós, caracteritzats per tenir entre 5 i 7 fenedures branquials obertes a l’exterior, és a dir, no cobertes amb una tapa o opercle, com en els peixos ossis.

Els taurons habiten els oceans del planeta des de fa uns 400 milions d’anys i han conviscut durant milers d’anys amb l’ésser humà no industrialitzat qui, amb els seus sistemes artesans de pesca, aconseguia assolir l’equilibri necessari entre el depredador (l’home) i la presa (el tauró).

Malauradament, amb la industrialització del sector pesquer, especialment a partir de la segona meitat del segle XX, es va iniciar un important desequilibri entre l’extracció de recursos i la seva renovació natural i es va trencar, així, la sostenibilitat que proporcionaven els sistemes artesans de pesca.

Avui, unes 275 espècies de taurons i quasi 100 espècies de rajades es troben a la llista vermella de les espècies amenaçades d’extinció que recull l’informe de la IUCN (Unió Internacional de Conservació de la Natura).

AMENACES


La mort del tauró sense aletes
és lenta i cruel
Foto de Kanchai Taechawanwakin

Moltes són les amenaces que estan fent disminuir de manera alarmant el nombre de taurons que neden en els nostres mars i oceans. Factors com la contaminació, la destrucció d’hàbitats, la manca d’aliment que provoca la sobreexplotació pesquera, la pesca comercial, les captures incidentals i la pesca esportiva, estan provocant la desaparició de moltes de les poblacions d’aquests animals. Fins i tot mètodes passius com les xarxes anti-taurons per a la protecció de banyistes que hi ha instal·lades a les platges d’alguns països com Austràlia i Sud-àfrica estan provocant la mort de milions de taurons cada any.

A més, cal tenir en compte que les pròpies característiques biològiques dels taurons fan que presentin una baixa taxa natural d’increment de la població, ja que són animals de creixement lent i de llarga maduració sexual (fins a 20 anys en algunes espècies), llargs períodes de gestació, poques cries i temps elevat entre generacions. Aquestes característiques són la causa d’una molt baixa capacitat natural de resposta i recuperació a aquestes agressions essent, per tant, insostenibles els nivells actuals de mortalitat.

A tots aquests problemes de conservació, cal també afegir-hi l’emergent demanda que des de fa anys ha tingut la comercialització de les aletes de tauró en el mercat occidental. Productes com la sopa d’aleta de tauró enllaunada, les aletes seques o el cartílag sec i processat (sense carn, ni pell) són els més importants pel que fa als nous hàbits de consum. Això, ha provocat un augment en la demanda d’aquests productes i, en conseqüència, l’aparició de males pràctiques pesqueres com el finning.

EL FINNING

El finning (del mot anglès fin=aleta) consisteix en tallar només les aletes dels taurons i llençar la resta de l’animal altre cop al mar. Com que la comercialització de les aletes és molt més rentable econòmicament, la resta de l’animal ni s’embarca ni s’aprofita i, d’aquesta manera, les bodegues dels vaixells tenen més espai per acumular més quantitat d’aletes. La quantitat de taurons capturats per omplir una d’aquestes bodegues s’incrementa molt més que si s’hagués d’omplir embarcant tot l’animal sencer. Així, desenes de milions de taurons moren anualment a causa d’aquesta pràctica.


Finning després d’un concurs de pesca,
només es van aprofitar la dentadura i les
aletes d’un animal de 200 Kg de pes.
Foto de Bimini Biological Field Station

Independentment de la brutalitat i crueltat de l’acció ja que, normalment, el tauró encara és viu quan es retornat a l’aigua amb l’únic futur de morir agonitzant sense cap possibilitat de sobreviure, cal afegir que aquesta pràctica provoca un gran malbaratament de proteïnes i d’altres productes derivats dels taurons perquè només suposa l’aprofitament d’entre un 2-5% de l’animal. D’aquesta manera s’impedeix el processat i l’aprofitament de la resta del tauró a la costa, amb la consegüent amenaça per al desenvolupament alimentari i socioeconòmic de zones costaneres de molts països pobres implicats en el problema.

No podem oblidar, ja que és cabdal, les perilloses i imprevisibles conseqüències que l’eliminació d’un gran nombre dels depredadors de l’últim graó de la cadena tròfica pot tenir en l’equilibri de gran quantitat d’ecosistemes i, per tant, també sobre altres espècies d’interès comercial.

A més, la pràctica del finning impedeix la recol·lecció de dades de caràcter científic sobre les captures. Així, saber quines espècies s’estan capturant, en quin nombre i amb quines arts de pesca o conèixer dades biològiques com la situació i profunditat de les captures que permetin establir patrons de distribució esdevenen imprescindibles per tal de poder desenvolupar plans de conservació i d’ordenació de les pesqueres comercials. Cal dir que el desenvolupament d’aquests plans és una cosa urgent i absolutament necessària per la situació actual de moltes poblacions de taurons ja que algunes s’han reduït fins a un 80-90% en els últims anys.

LA SOPA D'ALETA DE TAURÓ

El consum de sopa d’aleta de tauró a orient ha tingut, històricament, un important contingut cultural associat a diversos rituals de tipus social i religiós. Tot i això, actualment, la sopa d’aleta de tauró s’ha convertit en un luxe culinari que dóna un toc exòtic als consumidors del primer món. Això ha provocat que, per exemple, a Hong Kong, s’arribin a pagar 100 € per un plat de sopa, mentre a la Índia un pescador guanya uns 12€/Kg d’aleta de tauró. Cal explicar que per fer un plat de sopa per a quatre comensals s’usen, aproximadament, uns 50 grams d’aleta de tauró seca.

Aquesta multiplicació del preu de venda, en relació al cost de la matèria primera provoca una pressió afegida al pescador per part del sector de la restauració incentivant-se cada cop més, les pràctiques il·legals en relació als comerç d’aletes. En aquest apartat, cal afegir que això també incentiva la pràctica del finning en les captures incidentals que es donen en pesqueres que no tenen com objecte final la captura del tauró, com ho demostra el fet que una gran part d’aquesta pràctica es dona en aquestes circumstàncies.

Entre el 50-80% del comerç mundial d’aletes de tauró es realitza a través de Hong Kong i és, conjuntament amb d’altres països asiàtics com Indonèsia, Singapur, Surinam o Xina, un dels llocs on es realitza la manufactura dels productes derivats de les aletes. En els últims anys, però, el mercat d’importacions que ha realitzat Hong Kong ha estat dominat per Europa, Taiwan, Indonèsia, Singapur, Emirats Àrabs Units, Estats Units d’Amèrica, Iemen, Índia, Japó i Mèxic, tal i com consta en els seus propis registres.

A Europa, el major importador d’aletes de tauró és França que, conjuntament amb Holanda, esdevenen els dos majors distribuïdors per Europa. Dins d’aquest mercat, Espanya actua alhora com a importador i exportador. Així, per exemple, entre els anys 1994 i 1995 va importar 1.960 Tm d’aleta seca i en va exportar 730 Tm. Cal recordar que Espanya, segons dades de la FAO de l’any 2000, era el segon país del món en nombre de captures de taurons amb 77.269 tones (FAO fishstat).

CAL TROBAR UNA SOLUCIÓ DEL PROBLEMA


Aletes de tauró confiscades a Palau

Els fets ens diuen que aquest és un problema que s’ha d’atacar de manera global i ràpida, ja que sinó no hi serem a temps. És absolutament necessària i urgent una regulació de totes les pesqueres de tauró i l’eliminació de pràctiques com el finning. Cal anar cap a sistemes de gestió de la pesca que tinguin en compte la renovació natural de les espècies i que promoguin el màxim aprofitament de les captures.

En aquesta direcció van les organitzacions internacionals com la IUCN, TRAFFIC, WWF o la FAO que, des de 1999, proven d’implantar el Pla Internacional de Conservació i Ordenació dels Taurons (IPOA-Sharks, FAO) en tots aquells països implicats en la pesca del tauró. Aquest pla, te com a objectiu assegurar la conservació i ordenació dels taurons i garantir-ne el seu aprofitament sostenible a llarg termini, a partir d’un seguit de mesures de gestió, que cada estat desenvolupi, seguint les recomanacions de la FAO. Malauradament, com que l’aplicació d’aquest Pla és de caràcter voluntari, molt pocs països ho han fet.

Cal dir també que diversos països estan començant a prendre algunes iniciatives per tal de minimitzar l’impacte d’aquesta mena de pràctiques. Així, dins el reglament de la Unió Europea, des del 2003, s’inclou una normativa que prohibeix la pràctica del finning en aigües de la Unió i, fora d’aquestes, ho prohibeix a qualsevol vaixell que porti bandera comunitària (Reglament CE Nº 1185/2003 del 26/06/2003). Altres països implicats en la pesca del tauró com Brasil, Sud-àfrica, Estats Units, Costa Rica, Oman o Austràlia també estan preparant o aplicant prohibicions específiques sobre el finning.

Tot i això, el problema principal d’aquesta pràctica no rau només l’existència o no de legislació, sinó en el seu compliment. Costa Rica, per exemple, un dels pocs països que inclou específicament en la seva legislació la prohibició de la pràctica del finning, és un dels països que més quantitat d’aletes exporten i és un dels països on és més flagrant l’incompliment i la laxitud sobre la pròpia legislació, ja que tones d’aletes són descarregades sense cap control per vaixells taiwanesos en molls privats de Puntarenas, fet que incompleix, també, la legislació internacional d’aduanes.

Els mars i oceans del nostre planeta contenen la immensa majoria de la biomassa disponible de la qual en depèn l’alimentació de milers de milions de persones a tot el món. Més de la meitat de la població mundial viu en zones costaneres i, per tant, l’impacte que l’activitat humana causa sobre el medi va en les dues direccions. Hem de ser capaços d’entendre que, ens agradi o no, formem part d’una complexa xarxa. Trencar-ne l’equilibri comprometrà a la llarga el nostre propi benestar o, potser, la nostra pròpia supervivència. No oblidem que el ritme actual d’extinció de moltíssimes espècies és tremendament superior al ritme natural i els humans no podem defugir-ne la responsabilitat.

La realitat del finning
Fotos de Dirk Froebel
www.dirk-froebel.de

© Àlex Bartolí - Biòleg - CRAM

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2024  Todos los derechos reservados


Última modificación: 01 enero 2024 10:18


Hemos recibido visitas