M@re Nostrum

Cap de Creus
on les roques tenen forma d'animal
Sortida des del pla de Tudela fins a cala Culip (Cadaqués)

per Josep Mª Dacosta

bandamed.gif (223 bytes)

i ha llocs que fan treballar la imaginació, sense que tingui importància l’edat dels visitants. Un d’aquests punts és l’extrem septentrional del cap de Creus, on el paisatge és bàsicament mineral. La singular geologia del terreny i la influència del mar combinada amb el vent han deixat al descobert el rocam nu, sense l’emmascarament de la vegetació. Al llarg del temps, l’erosió ha treballat intensament sobre les roques i el resultat és un conjunt de formes fantàstiques.

El pla de Tudela és una àrea molt interessant des del punt de vista petrològic i es tracta de l’àmbit on l'eixam de dics blancs de la roca pegmatita del litoral nord es troba més desenvolupat. S’ha inclòs en l’Inventari d'espais d'interès geològic a Catalunya i segons la memòria dels autors Elena Druguet i Jordi Carreras, “aquesta geozona també constitueix un exemple únic a nivell internacional de paisatge geològic d'extremada bellesa i valor geomorfològic, com mostra l'abundància de formes d'erosió, conseqüència de l'acció erosiva del mar i del vent”. (1)

Aquesta roca va inspirar Dalí per pintar un dels seus quadres més famosos Una roca cavallera ens ofereix un singular enquadrament de la cala Culleró Dibuixants davant l’Aguila de Tudela amb els bungalows del Club Med al fons

ACCÉS

Se surt de Cadaqués per agafar la carretera de cap de Creus. El primer i únic trencant asfaltat que hi ha a la nostra esquerra porta a l’aparcament del centre de vacances del Club Med. Està retolat.

Cal tenir present que des del mes de juny fins al de setembre acull estiuejants.

Des de l’entrada - aparcament, hi ha una forta baixada que és un vial de serveis d’aquest equipament que passa entre els bungalows i porta a la platja. Cal seguir cap a la dreta –l’itinerari és evident- i es continua pel camí asfaltat paral·lel a la línia litoral que mena fins a cala Culip.

El recorregut total té una longitud d'aproximadament un quilòmetre (d’anada).

La llum del Sol pot donar interessants colors ataronjats a algunes d'aquestes roques, no és mala idea fer la visita al capvespre.

Es recomana sempre no deixar cap objecte de valor dins dels vehicles i menys a la vista.

Ens van dir que feia molt de vent al cap de Creus Un joc ben divertit és fer punteria a una soca que sura a la cala Culip

Des de l’aparcament del club Med –presidit pel camell de Tudela- fins a Culip trobarem moltes roques amb formes capricioses. Alguns autors han fet referència a aquest paisatge tant especial i l'han esmentat en les seves obres, com Josep Pla, Josep Mª de Sagarra, Anna Mª Dalí i el poeta J.V. Foix. Aquesta geologia turmentada ha servit també com font d'inspiració a Salvador Dalí.

A la nostra sortida vàrem voler recollir què veien els nostres excursionistes i els vàrem donar una llibreta de periodista per a què dibuixessin el què els suggerien les pedres. Vet aquí el resultat.

Es camell de Tudela Es Camell vist per en Marc Els dibuixants a Culleró
L’ Èlia ens va dibuixar
el conill de Culip
Es conill de Culip El dibuix de la Mar de la
llebre de Culip
Es rinoceront de Culleró El rinoceront de Culleró va ser dibuixat per l’Arnau La llebre de Cala Culip
L’Albert va fer la seva interpretació de l'Àguila de Tudela S'Àguila de Tudela Un gos prop de cala Francalús

Per als qui els agrada llegir

Josep Pla (2) n'ha dit a la Guia de la Costa Brava. "D'aquestes aigües passarem a les de l'anomenat Pla de Tudela, que presenta un paisatge lunar d'un dramatisme inarrenable. (…) Sobre aquest litoral, la terra ferma forma com una immensa prestatgeria anomenada la Gran Sala, en la qual apareixen dues escultures naturals, que astoren pel seu realisme i la seva grandiositat. Quantes formes no han burinat el vent i la pluja en el curs de milers d'anys en els penya-segats de la nostra costa! Si les havíem de citar totes, el text s'allargaria desmesuradament. (…) No obstant això, totes queden enfosquides pel prodigiós realisme -si hom sap trobar el lloc des d'on veure-les- del Camell i de l'Àliga, que hi ha a la Gran Sala del Pla de Tudela. Son dues formes enormes, d'una força i una semblança sorprenents, admirablement col·locades, fins al punt que es pot afirmar que mai una escultura d'aquest tipus no tingué un emplaçament millor, més fascinador i més salvatge.

Josep Mª de Sagarra (3) n'ha escrit a All i Salobre "…és el tros del pla de Tudela; hi ha pedres que han agafat una forma grotesca, altres es redrecen encara amb una intenció d'heroisme. Un porc, un camell, un homenàs amb barret de copa, un gall dindi, tot això veieu afinant la imaginació, immòbil, petrificat, fins que al cap de mils i mils anys el vent i l'aigua esborrin les formes i les substitueixin per altres de més absurdes i més desllorigades."

Ian Gibson (4), referint-se a la inspiració que han produït aquestes roques a Salvador Dalí, ha deixat la següent referència: "A llarg dels segles, les pluges i la tramuntana, aquesta última carregada amb braçats corrosius de sorra i de sal, han esculpit aquest micaesquit fàcilment erosionable donant-li formes singulars: "l'Àguila Carbassa, "El Camell", "El Vell" i moltes més. (…) El cap de Creus és un vast teatre natural d'il·lusions òptiques, i és de la contemplació prolongada de les seves metamorfosis que li va venir a Dalí la seva perdurable obsessió pels efectes visuals, especialment per la doble imatge. El seu "paisatge mental", va dir ell una vegada, s'assemblava a "les roques proteïques i fantàstiques del cap de Creus".

J. V. Foix (5) en comenta sobre la geologia del litoral nord de cap de Creus: "rocs corcats amb aparença abstracta"

Anna Mª Dalí (6) esmenta l'encís del trajecte Culip-Tudela: "Sovint vaig a Culip. Allí acampen uns quants amics de l'Ulisses, també grecs i pescadors de coral. De Culip al pla de Tudela hi ha un camí. Si el seguiu, veureu que és natural que l'admiri. Us en donaré una petita idea si us dic que passa entre roques de marbre, les quals formen cales d'aigua claríssima, que en recullen les formes agegantades i ondulants. Aquestes roques color or vell i taronja aclareixen llur color fins que formen esplanades blanques en les quals, com pertot, brilla la mica. Si passeu per aquest caminet, que humilment ressegueix la fantàstica costa, a cada revolt trobareu, entre l'or de les roques, l'aigua d'una cala que relluu amb transparències de topazi, de safir o d'aiguamarina, i tot i ésser molt bell el que us explico, no és pas, ni de molt, com la realitat."

Sa Rata o la Maça d’Or deu el nom a que té forma de rosegador

Des del far de cap de Creus s’albira
la roca de Sa Rata o Massa d’Orus

Carles Fages de Climent (7) en la seva obra El Somni de cap de Creus: "D'un cop de clava Heracles trenca la Massa d'Orus / negre (sic) esponja que bada l'ull de serp de mil porus".

Firmo Ferrer, avi. (8) explica "Li diem la Massa d'Or / es lo mateix que una rata / que tinguent el cap al nord (sic) / desafia el temps que passa".

BIBLIOGRAFIA

  1. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Inventari d'espais d'interès geològic a Catalunya, fitxa Extrem oriental de la península del Cap de Creus, per Elena Druguet, Jordi Carreras. Departament de Geologia. Universitat Autònoma de Barcelona  http://www.gencat.net/mediamb/pn/inventari_geotops.htm
    Carreras, J. Druguet, E. Comunicaciones de la III reunión nacional de Patrimonio Geológico. Patrimonio geológico en zonas antropizadas: ejemplos de la Costa Brava P. 19-23. Girona, Setembre de 1997 Lluís Pallí, Jordi Carreras, editores.
  2. Pla, J. (1976) Tres guies. Guia de la Costa Brava. Editorial Destino. Barcelona.
  3. de Sagarra, Josep Mª. All i Salobre. Editorial Proa. Barcelona. 1966
  4. Gibson, Ian La vida excessiva de Salvador Dalí. Editorial Empúries, Barcelona. 1998
  5. La cita de J.V. Foix està recollida en l'article de Guixeras, David, Foix i Garcés, Poetes del cap de Creus publicat a Revista de Girona núm 160. Setembre-octubre de 199e. Edita Diputació de Girona. Girona
  6. Dalí, Anna Maria Tot l'any a Cadaqués Editorial Joventut, Barcelona. 1951.
  7. Fages de Climent, Carles. El somni de cap de Creus. Obra durant molts anys inèdita que va ser parcialment publicada a Internet i esmentada per Josep Playà Maset a Fages, poeta maldito, article publicat a La Vanguardia, 12.10.99
  8. El poema de Firmo Ferrer està recollit per Plujà, Arnald a Estudi del cap de Creus. La Costa. Diccionari toponímic, etimològic i geogràfic. Edició pròpia. Llançà. 1996

La cova de l’Infern es troba a 10 minuts del far del cap de Creus

bandamed.gif (223 bytes)

© Josep Mª Dacosta 2003

 

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2017  Todos los derechos reservados


Última modificación: 07 d’agost 2017 06:39


Hemos recibido visitas