Le
Perthus o El Portús
de la via romana al TGV
per Josep Mª Dacosta

i
volem triar un indret que en menys de 500 metres es concentrin diversos
vestigis històrics, podríem escollir el Coll de Panissars a cavall de la
Jonquera (Alt Empordà) i el Portús (Catalunya Nord).
 |
Castell
de la Bellaguarda vista des dels Trofeus de Pompeu |
Aquest lloc, just a la carena on passa la línia fronterera, compta amb les
restes del monestir de Santa Maria de Panissars, els trofeus de Pompeu per
on passava la via romana, un molló fronterer i, més enllà, el castell de la
Bellaguarda i un cementiri francés del segle XVII. Aquí, venen ganes de
parafrassejar Napoleó i dir: Nens, vints segles us contemplen.
Per anar-hi cal partir de la Jonquera i continuar per la carretera Nacional-II
fins al barrí jonquerenc del Portús, on caldrà seguir pel carrer principal
fins al final de la pujada. Just en aquest punt, a mà esquerra, ens adonarem
del rètol que indica Fort de la Bellegarde. S’hi pot anar perfectament amb
cotxe ja que l’accés és asfaltat fins a l’aparcament del castell.
La fortalesa de la Bellaguarda, d’estil Vauban o sigui defensada per
baluards, està oberta al públic durant l’estiu i fora d’aquesta estació cal
concertar visites a la Mairie, telèfon 04 68 83 60 15. Aquest recinte mereix un
cop d’ull malgrat que no s’entri a l’interior ja que recórrer el seu
perímetre permet gaudir d’unes excel·lents panoràmiques del Canigó, la plana
del Roselló i de la vall del riu Llobregat d’Empordà. La seva situació,
entre els colls de Panissars al seu oest i el coll del Portús a llevant el
converteix en una excepcional talaia, d’incalculable valor estratègic en
altres èpoques.
 |
Castell
de la Bellaguarda el pou del fortí |
Des dels baluards meridionals del castell es pot baixar fins el fortí on
destaca entre les dependències ruönoses una plaça amb un interessant pou.
Ens trobem presidint la vall del riu Llobregat d’Empordà. Cap a la part
sud-oest parteix un corriol que s’endinsa al bosc i s’adreça cap al
cementiri francés del segle XVII. Si no trobem aquesta drecera o ens sembla
massa dolenta, ens queda el recurs de tornar per la pista que mena des
d’aquest equipament fins a la carretera, per on podrem baixar més còmodament
i fins i tot amb vehicle fins al cementiri. La senyalització impedirà que
ens perdem.
El cementiri militar sorprèn gratament per la seva cura i neteja, cosa que
en aquests temps de tantsemenfotisme o millor dit vandalisme és un miracle.
Els xiprers altius, les tombes al terra i les alineacions de creus fan
reflexionar sobre els soldats desconeguts i la persistència de guerres, més
o menys preventives, encara al segle XXI.
Més cap a ponent, sobresurt de l’aresta muntanyosa una torre defensiva. La
deixem enrera i albirarem el recinte arqueològic del monestir de Santa Maria
de Panissars i la via romana.
 |
Mollo fronterer |
Al coll de Panissars, a 568 metres d’altitud tingué lloc la batalla del
mateix nom entre els dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 1285. Seguint
Badia i Homs: “Les tropes catalanes del rei Pere II, comandades per Ramon de
Montcada, atacaren l’exèrcit de Felip III de França, que es retirava vençut
i delmat per la pesta, després del fracàs de la Croada contra Catalunya”.
Aquí hi podem contemplar les restes del monestir homònim i d’estil romànic
del que destaca l’absis, essent aquesta la part més ben conservada. Al
costat, hi descobrirem la via romana amb les plaques que informen de les
distàncies. Encimballada dalt d’un promontori, hi ha una fita fronterera,
testimoni mut d’exilis, contrabans i immigracions clandestines.
Més fotos
 |
 |
 |
Castell
de Bellaguarda,
pont llevadís |
Castell de la Bellaguarda,
els excursionistes |
El
xiprer del cementiri |
 |
 |
Castell de Bellaguarda, el
fortí |
La placa del cementiti |
 |
 |
Absis de Santa Maria de
Panissars |
Trofeus de Pompeu |
Bibliografia bàsica
- Badia Homs, Joan
L’arquitectura medieval de l’Empordà. Tomus II-A. Edita Diputació de
Girona. Girona. 1978
- Febrés, Xavier. El Pirineu
frontera i porta de Catalunya. Edicions 62. Barcelona. 1984

© Josep
Mª Dacosta 2003 |