M@re Nostrum

Operació Barracuda 97
Viatge a Cuba del club GEAS de Figueres
per Josep Mª Dacosta

quest és el segon any que el Club GEAS de l'Empordà organitza per als socis i simpatitzants un viatge de submarinisme als mars tropicals. L'any passat, la convocatòria fou per anar al mar Roig, i en concret a la vila egípcia d'Hurghada. Per a molts escafandrers comarcals, Egipte va ser el bateig en aigües càlides.

Enguany s'ha convidat als bussos a anar a Cuba. El lloc on s'han fet les immersions ha estat Isla Juventud on hi ha la ciutat de Nueva Gerona. La meitat de la superfície de l'illa és reserva natural. Disposa d'esculls tropicals i manglars.

Des de l'Hotel Colony, els expedicionaris es desplaçaven amb barca fins l'escull de corall proper, a una hora de navegació aproximadament. Després del dinar, feien la segona immersió del dia en una zona propera.

Les aigües d'aquest indret presenten unes característiques excepcionals per a aquest esport. La temperatura és de 26 graus i la visibilitat molt bona. El cabussador pot veure la superfície des de cinquanta metres de profunditat. A diferència d'altres llocs del món, no varen trobar corrents submarines.

Els fons estan constituïts per una plataforma a 12-15 metres de profunditat. Els submarinistes es desplaçaven fins a el marge d'aquesta, d'on arrenca un talús vertical que arriba a més de 900 metres. Hi ha esquerdes i coves que permeten baixar fins als 40 i 60 metres de fondària. En aquesta part del país, l'apneista local, Debora, va batre el record de fondària femenina en apnea, al baixar a pulmó lliure fins als 110 metres.

Aquests penya-segats estan recoberts d'esponges i coralls que formen un paisatge subaquàtic excepcional. En el món dels submarinistes és habitual la frase: "En el mar Roig hi ha els actors, que són els peixos, i a Cuba hi ha l'escenari".

Segons els participants de l'expedició "Barracuda 97", les esponges al Carib poden assolir mides excepcionals. Hi ha exemplars de forma esfèrica que arriben als tres metres de diàmetre. Altres espècies tenen formes d'olla, de tub, però també de volum considerable. Els colors d'aquests animals son molt bigarrats, sorprenents als ulls del submarinista mediterrani. Quan els viatgers tornen a ficar-se dins les nostres aigües, comenten que "estan bussejant en blanc i negre".

Taurons i tortugues

L'expedició del GEAS va poder fer moltes observacions. Entre d'altres, van tenir la sort de trobar-se amb dues tortugues carey i un tauró "nodriza", espècie pacífica, que es passa el dia dormitant en el fons. Altres peixos identificats van ser els peixos lloro, que presenten un bec per rosegar corall i alimentar-se dels pòlips i de les algues. L'esquelet coral·lí no digerit és expulsat en forma de pols i contribueix a formar la sorra blanca de platges del tròpic.

Al baixar per les coves no era difícil trobar-se amb una mata de tarpons, alguns d'ells de mida grossa. Els pescadors locals els anomenen "sábalos". Una de les troballes més interessants per als submarinistes era el pas de grans exemplars de tonyines i caràngids -peixos de la família dels sorells- que localitzaven entre aigües, lluny del fons.

Un entreteniment era la contemplació dels petits peixos de colors que es troben en els esculls de coralls. Entre molts altres, són freqüents els peixos papallona, que neden aparellats i amb moviments que recorden el vol d'aquests insectes. Tenen tonalitats grogues, blanques i negres, amb taques que semblen ulls falsos per amagar els veritables de la mirada dels depredadors. Un altre repte per als membres del GEAS fou descobrir els nombrosos peixos mimètics que per la seva forma i coloració es confonen amb l'entorn que els envolta.

En els fons marins del Carib, resulta gratificant descobrir el peix trompeta que rep aquesta denominació per la seva morfologia allargada i per la boca que recorda un tub. Aquest animaló es posa verticalment entre les branques del corall, posant a prova la capacitat d'observació dels passavolants, o millor dit, "passanedants".

Entre els trofeus fotogràfics més agraïts hi ha els espectaculars neros que poden sobrepassar el metre de longitud. La seva coloració és barroca per resultar invisibles en l'ecosistema. Sovint, estan acompanyats per gambes netejadores de color blau.

Un dels records inesborrables, del qual es parlarà sempre més en les reunions del GEAS, va ser el que va protagonitzar el "plongeur" Ramiro Barreiro. Anava en immersió d'exploració i va ser el primer a entrar per un forat dins un vaixell enfonsat. Un cop a l'interior, va distingir en la fosca dos punts blancs. A l'enfocar amb la llanterna, va adonar-se'n de la presència d'una barracuda d'aspecte ferotge, de més d'un metre del cap a la cua, que mostrava unes dents més que respectables.

El darrer dia, els viatgers van acostar-se a un vaixell de pesca amb la intenció de proveir-se de peix fresc. Va ser tota una sorpresa veure els peixos de colors que anaven rajant des de la xarxa.

Hi havia una gran diversitat d'espècies i algunes d'elles no es mengen ja que poden portar la malaltia coneguda per "ciguatera". Entre les no comestibles, hi ha els peixos cirurgians, inconfusibles perquè tenen esperons, semblants a un bisturí, a la base de la cua, i per aquesta raó es coneixen també com peixos doctor. A l'alimentar-se d'algues d'escull, poden ser portadors de les toxines.

A la pesquera, es van obtenir peixos eriçó, aquells que al veure's en perill ingereixen gran quantitat d'aigua fins que queden com una pilota. El mateix fet els posa rectes les espines de la pell. Quan se'ls extreu de l'aigua fan una fressa característica.

Els viatgers empordanesos van poder comprovar l'amabilitat del poble cubà, que malauradament sofreix el bloqueig econòmic imposat pels Estats Units. Aquesta situació tan dura per a la qualitat de vida dels nadius, dóna peu a curioses anècdotes.

Quan els expedicionaris van anar a un restaurant, van trobar-se amb un quartet que interpretava cançons a gust dels comensals. Segons ens explica Xavier Sayeras, "ens va sorprendre que no toquessin la Macarena i al demanar-los el perquè ens van explicar que era una melodia que s'havia emprat a la campanya electoral del president Clinton".

Els membres del GEAS ja s'estan plantejant el viatge de l'any vinent. Hi ha qui parla d'anar a les Illes Galàpagos, un dels millors llocs del món per a fer immersió, on conviuen pingüins, lleons marins amb peixos tropicals. Si segueixen amb aquesta progressió, d'aquí a uns anys els amics del GEAS aniran a bussejar als canals del planeta Mart.

Més que un esport

Els viatges al tròpic són només una de les activitats que organitza el Club GEAS de l'Empordà. Segons el president, Lluís Sayeras, "un altre objectiu de l'entitat es la convocatòria de cursos per a iniciar-se al submarinisme".

Aquest hobby és tan interessant que és molt més que un esport. Possiblement el major al·licient rau en què no es competitiu, i això el fa comparable amb un altre esport noble, com ara l'alpinisme.

Sota l'aigua, l'interès màxim és descobrir peixos i altres animals i compartir la troballa amb els companys. Amb el pas del temps es van coneixent les espècies de l'ecosistema marí i el seu comportament així com nombrosos indrets privilegiats de la costa. Hi ha qui es dedica també a la fotografia i al vídeo submarí.

La immersió esportiva es pot practicar a partir dels catorze anys fins a edats avançades, essent necessari només un estat de salut normal, ja que aquesta activitat no necessita actes d'heroisme.

El submarinisme és un entreteniment en clara expansió. Es considera que anualment es fan 100.000 immersions a la Costa Brava, i que 58.000 d'aquestes es porten a terme a les illes Medes. Atès que es pot practicar durant tot l'any -els més fredolics ho restringeixen de maig a novembre-, aquests esportistes ajuden a allargar la temporada turística, màxim objectiu dels municipis turístics del litoral.

© Text: Josep Mª Dacosta

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2024  Todos los derechos reservados


Última modificación: 01 enero 2024 10:18


Hemos recibido visitas