Operació Barracuda 97
Viatge a Cuba del club GEAS de Figueres
per Josep Mª Dacosta
quest és el segon any que el Club GEAS de
l'Empordà organitza per als socis i simpatitzants un viatge de submarinisme als mars
tropicals. L'any passat, la convocatòria fou per anar al mar Roig, i en concret a la vila
egípcia d'Hurghada. Per a molts escafandrers comarcals, Egipte va ser el bateig en
aigües càlides.
Enguany s'ha convidat als bussos a anar a Cuba. El lloc on s'han fet les immersions ha
estat Isla Juventud on hi ha la ciutat de Nueva Gerona. La meitat de la superfície de
l'illa és reserva natural. Disposa d'esculls tropicals i manglars.
Des de l'Hotel Colony, els expedicionaris es desplaçaven amb barca fins l'escull de
corall proper, a una hora de navegació aproximadament. Després del dinar, feien la
segona immersió del dia en una zona propera.
Les aigües d'aquest indret presenten unes característiques excepcionals per a aquest
esport. La temperatura és de 26 graus i la visibilitat molt bona. El cabussador pot veure
la superfície des de cinquanta metres de profunditat. A diferència d'altres llocs del
món, no varen trobar corrents submarines.
Els fons estan constituïts per una plataforma a 12-15 metres de profunditat. Els
submarinistes es desplaçaven fins a el marge d'aquesta, d'on arrenca un talús vertical
que arriba a més de 900 metres. Hi ha esquerdes i coves que permeten baixar fins als 40 i
60 metres de fondària. En aquesta part del país, l'apneista local, Debora, va batre el
record de fondària femenina en apnea, al baixar a pulmó lliure fins als 110 metres.
Aquests penya-segats estan recoberts d'esponges i coralls que formen un paisatge
subaquàtic excepcional. En el món dels submarinistes és habitual la frase: "En
el mar Roig hi ha els actors, que són els peixos, i a Cuba hi ha l'escenari".
Segons els participants de l'expedició "Barracuda 97", les esponges al Carib
poden assolir mides excepcionals. Hi ha exemplars de forma esfèrica que arriben als tres
metres de diàmetre. Altres espècies tenen formes d'olla, de tub, però també de volum
considerable. Els colors d'aquests animals son molt bigarrats, sorprenents als ulls del
submarinista mediterrani. Quan els viatgers tornen a ficar-se dins les nostres aigües,
comenten que "estan bussejant en blanc i negre".
Taurons i tortugues
L'expedició del GEAS va poder fer moltes
observacions. Entre d'altres, van tenir la sort de trobar-se amb dues tortugues carey i un
tauró "nodriza", espècie pacífica, que es passa el dia dormitant en el fons.
Altres peixos identificats van ser els peixos lloro, que presenten un bec per rosegar
corall i alimentar-se dels pòlips i de les algues. L'esquelet coral·lí no digerit és
expulsat en forma de pols i contribueix a formar la sorra blanca de platges del tròpic.
Al baixar per les coves no era difícil trobar-se amb una mata de tarpons, alguns d'ells
de mida grossa. Els pescadors locals els anomenen "sábalos". Una de les
troballes més interessants per als submarinistes era el pas de grans exemplars de
tonyines i caràngids -peixos de la família dels sorells- que localitzaven entre aigües,
lluny del fons.
Un entreteniment era la contemplació dels petits peixos de colors que es troben en els
esculls de coralls. Entre molts altres, són freqüents els peixos papallona, que neden
aparellats i amb moviments que recorden el vol d'aquests insectes. Tenen tonalitats
grogues, blanques i negres, amb taques que semblen ulls falsos per amagar els veritables
de la mirada dels depredadors. Un altre repte per als membres del GEAS fou descobrir els
nombrosos peixos mimètics que per la seva forma i coloració es confonen amb l'entorn que
els envolta.
En els fons marins del Carib, resulta gratificant descobrir el peix trompeta que rep
aquesta denominació per la seva morfologia allargada i per la boca que recorda un tub.
Aquest animaló es posa verticalment entre les branques del corall, posant a prova la
capacitat d'observació dels passavolants, o millor dit, "passanedants".
Entre els trofeus fotogràfics més agraïts hi ha els espectaculars neros que poden
sobrepassar el metre de longitud. La seva coloració és barroca per resultar invisibles
en l'ecosistema. Sovint, estan acompanyats per gambes netejadores de color blau.
Un dels records inesborrables, del qual es parlarà sempre més en les reunions del GEAS,
va ser el que va protagonitzar el "plongeur" Ramiro Barreiro. Anava en immersió
d'exploració i va ser el primer a entrar per un forat dins un vaixell enfonsat. Un cop a
l'interior, va distingir en la fosca dos punts blancs. A l'enfocar amb la llanterna, va
adonar-se'n de la presència d'una barracuda d'aspecte ferotge, de més d'un metre del cap
a la cua, que mostrava unes dents més que respectables.
El darrer dia, els viatgers van acostar-se a un vaixell de pesca amb la intenció de
proveir-se de peix fresc. Va ser tota una sorpresa veure els peixos de colors que anaven
rajant des de la xarxa.
Hi havia una gran diversitat d'espècies i algunes
d'elles no es mengen ja que poden portar la malaltia coneguda per "ciguatera".
Entre les no comestibles, hi ha els peixos cirurgians, inconfusibles perquè tenen
esperons, semblants a un bisturí, a la base de la cua, i per aquesta raó es coneixen
també com peixos doctor. A l'alimentar-se d'algues d'escull, poden ser portadors de les
toxines.
A la pesquera, es van obtenir peixos eriçó,
aquells que al veure's en perill ingereixen gran quantitat d'aigua fins que queden com una
pilota. El mateix fet els posa rectes les espines de la pell. Quan se'ls extreu de l'aigua
fan una fressa característica.
Els viatgers empordanesos van poder comprovar l'amabilitat del poble cubà, que
malauradament sofreix el bloqueig econòmic imposat pels Estats Units. Aquesta situació
tan dura per a la qualitat de vida dels nadius, dóna peu a curioses anècdotes.
Quan els expedicionaris van anar a un restaurant, van trobar-se amb un quartet que
interpretava cançons a gust dels comensals. Segons ens explica Xavier Sayeras, "ens
va sorprendre que no toquessin la Macarena i al demanar-los el perquè ens van explicar
que era una melodia que s'havia emprat a la campanya electoral del president
Clinton".
Els membres del GEAS ja s'estan plantejant el viatge de l'any vinent. Hi ha qui parla
d'anar a les Illes Galàpagos, un dels millors llocs del món per a fer immersió, on
conviuen pingüins, lleons marins amb peixos tropicals. Si segueixen amb aquesta
progressió, d'aquí a uns anys els amics del GEAS aniran a bussejar als canals del
planeta Mart.
Més que un esport
Els viatges al tròpic són només
una de les activitats que organitza el Club GEAS de l'Empordà. Segons el president,
Lluís Sayeras, "un altre objectiu de l'entitat es la convocatòria de cursos per a
iniciar-se al submarinisme".
Aquest hobby és tan
interessant que és molt més que un esport. Possiblement el major al·licient rau en què
no es competitiu, i això el fa comparable amb un altre esport noble, com ara l'alpinisme.
Sota l'aigua, l'interès màxim és descobrir peixos i altres animals i compartir la
troballa amb els companys. Amb el pas del temps es van coneixent les espècies de
l'ecosistema marí i el seu comportament així com nombrosos indrets privilegiats de la
costa. Hi ha qui es dedica també a la fotografia i al vídeo submarí.
La immersió esportiva es pot practicar a partir dels catorze anys fins a edats
avançades, essent necessari només un estat de salut normal, ja que aquesta activitat no
necessita actes d'heroisme.
El submarinisme és un entreteniment en clara expansió. Es considera que anualment es fan
100.000 immersions a la Costa Brava, i que 58.000 d'aquestes es porten a terme a les illes
Medes. Atès que es pot practicar durant tot l'any -els més fredolics ho restringeixen de
maig a novembre-, aquests esportistes ajuden a allargar la temporada turística, màxim
objectiu dels municipis turístics del litoral.
© Text: Josep Mª
Dacosta
|