Balenes a babord!
per Marc Ripol
Publicat al dominical del Diari Avui del 27/4/97
 l turisme d'aventura es l'última moda en viatges, però banyar-se al
Mediterrani acompanyat per un rorqual comú de 20 metres és alguna cosa més que una
simple aventura. "Pòntings" i "ràftings" es queden com un joc de
nens al costat del "balèning"
Balenes al nord de Còrsega? Sí, és clar, i
taurons a la piscina municipal. Comentaris d'aquesta mena són els que un pot rebre si
comenta que ha estat banyant-se al Mediterrani en companyia d'un parell de rorquals
comuns. Doncs, sí, resulta que al nostre mar tenim una població aproximada de quatre mil
balenes, que han estat vistes a la mar de Ligúria -al nord de Còrsega- i al golf del
Lleó.
El Rafael Verdera, el més
veterà veler espanyol en actiu
La iniciativa d'organitzar xàrters durant l'estiu
per anar a la recerca de balenes va sortir de Mikel Arizmendi, un basc establert a Palma
de Mallorca que, després de sentir diversos comentaris de navegants que tornaven
d'aquelles zones afirmant que havien vist balenes, va decidir comprovar-ho personalment i
va organitzar un xàrter a bord del seu vell veler, el Rafael Verdera, amb
l'esperança de localitzar els grans rorquals.
El vaixell és un bell pailebot eivissenc de 30
metres, aparellat amb veles llatines i construït el 1841, data que el converteix en
l'embarcació més veterana en actiu de tota la flota espanyola. Després de tres estius
d'experiència, des del vaixell no només s'ha vist un bon nombre de balenes, sinó que,
en algunes ocasions, aquestes van permetre que el veler s'acostés a escassos metres, i
fins i tot que els audaços mariners es banyessin al seu costat. Actualment, són diversos
els vaixells que salpen cada estiu amb el mateix objectiu.
 Al Rafael Verdera, tant les tasques pròpies de la navegació
-a vela sempre que el vent ho permet- com les d'albirament i identificació de cetacis es
realitzen amb la participació de tots els passatgers.
D'aquesta manera, quan un no està enfilat al pal,
escodrinyant l'horitzó a la recerca de balenes, ajuda a la cuina preparant el dinar,
omple les fitxes d'identificació de cetacis, dóna un cop de mà al mariner per hissar
els flocs, renta els plats de l'esmorzar o s'entreté amb el capità buscant la situació
del vaixell a la carta de calcular rumbs i milles per navegar. Les tasques de coberta
tampoc prenen tant de temps com per no poder fer una tranquil·la becaina a la xarxa del
botaló o a les hamaques de proa, fins que qui es troba de guàrdia crida: "Una
altra bèstia per l'amura d'estribord!", i s'ha acabat la becaina.
Tant la navegació com els albiraments realitzats
pel Rafael Verdera donen de si per a tot els gustos; des d'un solitari catxalot a
les bandades de calderons o els poc freqüents dofins de Risso (Grampus griseus),
nombrosos dofins llistats, tintoreres o alguns grans dofins mulars (Tursiops truncatus).
Balena a la vista!
 Un cop localitzat el cetaci, el procés d'aproximació és sempre
idèntic: el vaixell s'acosta a la balena, que segueix el seu camí sense alterar-se i es
submergeix tranquil·lament quan es troba a distància d'uns trenta metres. Després d'una
immersió de quinze minuts, torna a la superfície i es repeteix l'operació d'acostament.
En ocasions els enormes rorquals no desapareixen
en les profunditats sinó que juguen amb el vell veler, potser amb curiositat, passant per
sota la quilla com si fossin dofins. Es el moment perquè els intrèpids saltin per la
borda i gaudeixin d'un bany que després explicaran i ningú els creurà; com a mínim
fins que puguin sotmetre els incrèduls a l'anual tortura de la projecció de
diapositives.
De totes maneres, no hi ha cap mena de perill:
aquests cetacis es desplacen amb molta cura, amb una delicadesa que sorprèn en un animal
que té un pes equivalent al de cinc elefants. Segons el capità Arizmendi, el qual va
desenvolupar una complexa estratègia d'abordatge als cetacis, "aquests animals
són curosos i delicats, més educats que molts dels que van pel mar. Quan arribes a la
seva alçada, sempre cedeixen el pas".
 Les balenes són els gegants del nostre planeta. El rorqual comú (Balaenoptera
physalus) és el segon en grandària; només la balena blava supera els 20 metres i
50 tones que assoleix de mitjana. Se'l pot reconèixer per una curiosa coloració
asimètrica a la mandíbula: mentre que el cantó dret és blanc, l'esquerre és negre. Hi
ha un gran desconeixement sobre les rutes que segueixen els exemplars del Mediterrani, que
només s'albiren a l'estiu i a la zona nord-occidental.
Durant llarg temps els rorquals no van ser
molestats pels baleners, a causa del respecte que imposava la seva enorme grandària i de
les velocitats a què es poden desplaçar. La seva tranquil·litat es va acabar el 1876,
amb la invenció de l'arpó explosiu, i, com la resta d'espècies de balenes, van estar a
un pas de l'extinció. Afortunadament, la protecció dels cetacis és potser l'única cosa
en què s'han posat d'acord gairebé tots els països del món, amb la recent excepció
del Japó i Noruega. En l'actualitat s'observa un tímid augment en la població, si bé
sembla improbable que mai es recuperi fins als nivells que hi havia al segle XIX.
Informacions d'utilitat
COM I QUAN PODEM ANAR-HI:
L'única època en què hi ha grans possibilitats
de trobar rorquals és durant els mesos d'estiu. Actualment hi ha dos vaixells que salpen
cada estiu a la recerca de rorquals: el Rafael Verdera i el Sir Robert Baden
Powell.
QUÈ CAL PORTAR:
Tot el que un prendria a la platja (banyador,
crema de protecció solar, màscara de busseig, aletes...) a més d'una jaqueta lleugera o
un impermeable per a les nits a alta mar. Una càmera fotogràfica submarina, encara que
sigui de les d'usar i llençar, serà molt útil si tenim la sort de banyar-nos amb les
balenes. Una caixa de pastilles per al mareig és recomanable per als que no estiguin
acostumats a navegar.
REQUISITS:
Estar disposat a col·laborar en les
tasques de bord i tenir present que l'objectiu és l'albirament de cetacis, encara que
també hi hagi temps per visitar poblacions costaneres i passar uns dies a la platja.
Article sobre un viatge d'albirament de
cetacis
per Josep Mª Dacosta
© Text i fotos: Marc Ripol
|
