El vell marí,
un futur incert
Per Carlota Boada
Publicat el dissabte 15/11/97 a la
secció de
Ciència i medi ambient del diari Avui
l vell marí és una de les deu espècies més amenaçades del planeta.
Una epidèmia n'ha reduït aquest estiu a menys de la meitat la colònia més important, a
la costa de Mauritània
Quan el 1992 un equip de biòlegs espanyols va
localitzar la colònia de vell marí (Monachus monachus) més nombrosa en el
litoral atlàntic descoberta fins llavors, es va trobar la possibilitat de supervivència
d'aquesta foca, que té el desgraciat honor de constar en la llista de les deu espècies
més amenaçades del planeta.
El descobriment va encetar un projecte dirigit a
esbrinar la manera d'evitar l'extinció de l'única foca de la Mediterrània. Aquest
estiu, però, una greu epidèmia ha precipitat l'espècie a un futur encara més incert.
Els científics treballen ara, contra rellotge, per salvar el vell marí d'una extinció
segura.
Un vell marí (Monachus monachus)
en estat salvatge
Foto: Antoni Font |
El març del 1993 una expedició de l'Associació
per l'Estudi i Conservació del Vell Marí (ISIFER), amb la col·laboració de les
autoritats mauritanes, va descobrir una colònia d'uns 300 individus al litoral atlàntic,
a cap Blanc, situat en l'antic Sàhara espanyol.
Fins ara la població mundial d'aquest mamífer es
reduïa a unes desenes al mar Negre, entre 100 i 150 en illes turques i gregues i unes 15
a Madeira. Segons Àlex Aguilar, professor titular de biologia animal de la Universitat de
Barcelona i membre del projecte, "cap d'aquestes poblacions té, en principi,
capacitat per recuperar-se, ja que estan massa fraccionades".
Al nord d'Àfrica, però, la situació va resultar
esperançadora. Paradoxalment, la guerra entre el Marroc i el Front Polisario per la
soberania de l'antiga colònia espanyola del Sàhara i la inaccessibilitat de l'indret van
convertir la colònia de cap Blanc en un santuari per a aquesta espècie. Fa tres anys es
va encetar el projecte, una iniciativa que engloba científics de l'ISIFER, de les
universitats de Barcelona i Las Palmas de Gran Canària amb la col·laboració de l'Icona
i del govern de Canàries desenvolupat a través d'un projecte Life de la UE.
"A banda d'avançar en els coneixements de la
biologia d'una de les foques més desconegudes del món, el projecte volia descobrir
exactament el nombre d'individus i la situació en la qual es trobaven. La finalitat era
valorar les possibilitats de supervivència si una part de la població era traslladada a
un altre lloc", explica Aguilar. "Es tractava de produir un altre nucli
poblacional, d'una espècie que migra molt poc de forma natural, per evitar tenir la
població més gran del món concentrada i per tant vulnerable a qualsevol catàstrofe
local."
La tasca de controlar els individus no va resultar
gens fàcil. Així com els mascles adults viuen apartats de la colònia, les femelles i
les cries viuen en grups distribuïts en un parell de coves (separades per més d'un
quilòmetre), als penya-segats. Una càmera de vídeo al sostre de cada cova permet
controlar en cada moment el que succeeix a dintre. A més, els individus són fotografiats
i identificats al laboratori per les marques naturals que tenen sobre la pell. Els
cadells, però, són més difícils de veure i no acostumen a tenir cicatrius.
Els biòlegs van idear la manera d'accedir-hi
despenjant-se des de dalt mitjançant un cable, superant així l'accidentabilitat del
terreny i les mines que la guerra va deixar sembrades arreu. Els petits es manipulen per
ser identificats i marcats. Així es va fer el recompte de tots els individus, en total
317, i estudis sobre biologia, comportament, taxes de reproducció i variabilitat
genètica.
Els resultats de l'estudi es van presentar a
finals del 1996. El comitè científic del vell marí de la Unió Internacional de
Conservació de la Naturalesa (UICN) va valorar molt positivament les investigacions. El
comitè estava en el punt de decidir sobre el trasllat d'individus a les Canàries -a
Amanay (Fuerteventura) i a l'illa Alegranza (Lanzarote)-, quan una epidèmia va canviar la
situació dràsticament.
"L'estiu passat es va detectar una malaltia
que va conduir la colònia a una situació dramàtica. En poques setmanes més de la
meitat dels individus van morir", reconeix Aguilar. L'equip de seguiment ha
localitzat fins avui 117 cadàvers. Tots ells, excepte tres cries, eren adults mascles i
femelles. Es té constància de 80 a 120 individus vius. "Encara no es tenen totes
les dades, perquè a més de la mortalitat de la mateixa malaltia els animals es van veure
forçats a dispersar-se, marxant de les coves on s'amuntegaven els cadàvers",
explica Aguilar. Ara, l'epidèmia ja ha passat. L'últim animal mort va aparèixer el 19
de juliol passat. Entre l'agost i el setembre els supervivents han anat tornant. Encara es
confia que en torni algun més.
Els biòlegs especulaven entre diverses
hipòtesis, però finalment tot fa pensar que la malaltia l'ha produït una toxina.
"L'epidèmia -diu Aguilar- va coincidir amb un augment de fitoplàncton carregat
d'agents tòxics. Concretament un dinoflagel·lat, Alexandrium minutum, que produeix
toxines diarreiques i paràlisi nerviosa. Les foques l'haurien ingerit a l'introduir-se en
la cadena tròfica a través de peixos fitòfags, que a l'alimentar-se d'aquest
fitoplàncton haurien acumulat les seves toxines."
Se sap que els adults es desplacen per buscar
aliment entre 10 i 40 km de la costa. En canvi, els joves no s'allunyen de les coves i
tenen una dieta diferent. "Els símptomes de les foques malaltes i el fet que les
cries no s'hagin vist afectades són les principals raons per descartar els virus, com a
causa de la malaltia. Un virus actua potencialment en qualsevol individu, per tant hauria
afectat els cadells a través del contacte de les mares. És significatiu que precisament
les cries, que tenen una dieta diferent de la dels adults, hagin sobreviscut",
afegeix Aguilar.
Les tasques es recondueixen ara a
esbrinar el nombre exacte de supervivents i revalorar el trasllat d'individus. El comitè
científic de la UICN es reunirà al desembre a Amsterdam. Segons reconeix Aguilar,
"serà difícil decidir si cal deixar la reduïda colònia com està, vulnerable als
factors externs, o si és millor segmentar una part de la població i traslladar-la a
Canàries". En tot cas, la supervivència del vell marí, l'única foca
mediterrània, dependrà d'aquesta decisió.
© Carlota Boada
|