ÀLBUM DE SYNGNÀTIDS
(PEIXOS AGULLA I CAVALLETS DE MAR)
per Miquel Pontes

et aquí alguns dels animals més estranys que poblen els mars. Hem reunit algunes fotos de dos tipus d'animals que pertanyen a una mateixa família, els "sygnàtids" (syngnathidae), és a dir, els cavallets de mar y els seus cosins, els peixos pipa o peixos mula, també coneguts com agulles de mar.

Paradoxalment, l'atracció que aquests animals exerceixen en els humans, pot ser la causa de la seva desaparició. A la major part de les zones turístiques del món s'en venen, dissecats, molts milions anualment.

Comprar un d'aquests animals és promocionar-ne la desaparició, i ja comencen a ser escassos a moltes zones. Evitant caure en la temptació d'adquirir-ne un, evitem que es continuïn caçant aquests meravellosos éssers, en deixar de ser un comerç rendible. D'aquesta manera podem col·laborar, amb el nostre granet de sorra, a conservar el medi marí, el qual està francament en perill en els nostres dies.

Les fotos que veureu a continuació, captades pels millors fotògrafs submarins del món, són una petita mostra del que la Mare Natura és capaç de crear.

Tingueu paciència, triga una mica en carregar, però podeu anar mirant mentre es va processant la pàgina...

Sobre els cavallets de mar hauríem de saber...

Els Cavallets de Mar, coneguts per tots per la seva simpàtica anatomia, van ser classificats per primera vegada pel Baró de Cuvier el 1829. L'espècie més abundant a la Mediterrània rep el nom científic de Hippocampus guttulatus.

Mirem quins noms reben en diferents idiomes:

Els syngnàtids

Els cavallets de mar i els peixos agulla pertanyen a la família dels syngnàtids (syngnathidae, paraula d'origen grec que significa "mandíbules unides"). Els membres d'aquesta família tenen un cos llarg, recobert de plaquetes ossies, enllaçades entre si, formant una estructura octogonal, quadrangular a la cua.

Tenen un cap allargat i un bec tubular, acabat en una minúscula boca sense dents. Tenen obertures branquials molt petites, una cua de vegades premsil que pot, o no, acabar en una aleta.

Arran de la rigidessa imposada per la seva armadura, els syngnàtids no neden com els altres peixos. Es desplacen mantenint una posició rígida, movent ràpidament l'aleta dorsal com si fos un ventall. Són nedadors lents, per la qual cosa es defensen dels seus predadors amb un excel·lent camuflatge.

S'alimenten de petits crustacis i cries de peixos. Resten quasi tot el temps immòbils.

En el cas dels cavallets de mar mediterranis, per exemple, les femelles traspassen els seus ous amb ajuda d'una papil·la genital de uns 3 mm de llarg, a la bossa ventral dels mascles, on poden desenvolupar-se ben protegits. A la vegada, els dos cavallets s'aguanten l'un a l'altre amb les seves cues premsils i pugen fins a la superfície.

Després d'unes 4 o 5 setmanes, el mascle dóna a llum les nombroses críes, ja totalment desenvolupades, amb veritables dolors de part, i les subjecta a algun substrat amb l'ajuda de la seva cua. Entre els cavallets de mar d'altres espècies té lloc un aparellament similar, si bé ambdós participants no se subjecten de les cues.

Gràcies a aquesta diferència s'eviten creuaments entre espècies. El període de reproducció pot perllongar-se des de maig a juliol, de forma que els mascles prenyats poden ser vistos fins a setembre.