|
|
|
El ctenòfors són semblants a les meduses, però no tenen cèl·lules urticants. Els bussejadors poden haver observat en les seves capbussades, uns organismes transparents, entre els quals, algunes espècies presenten unes irisacions en el marge del cos, ocasionades per la presència de cilis, "pèls", on la llum es refracta. Segons l'excel·lent guia
"Découvrir la Méditerranée" d'Steven Weinberg, "són els
ctenòfors que, engrandits, han servit de model per crear els extraterrestres de la
pel·lícula Abyss"
S'hi troben
espècies vegetals, anomenades "fitoplàncton", que fan la fotosíntesi, i
d'aquesta manera són els productors primaris de la cadena alimentària del mar obert. El
zooplàncton és la fracció animal, i des del punt de vista ecòlogic és el consumidor
de fitoplàncton. Per la seva banda, el zooplàncton és la base nutritiva d'altres
animals, com espècies predadores del propi zooplàncton, peixos pelàgics (de mar obert)
com les sardines i altres animals filtradors com les balenes, sense oblidar els animals
filtradors fixes al fons. Com a fitoplàncton es poden distingir les diatomees i els flagel·lats. Dins les algues amb flagells, hom haurà recordarà les marees roges de la primavera i la fosforescència nocturna al remoure l'aigua en les immersions de l'estiu, ambdós succesos produïdes per dinoflagel·lats o per Noctiluca scintillans. En el zooplàncton podem observar diferents grups animals. La fracció més abundant correspon als crustacis i dins d'aquest grup, són dominants els copèpodes. És conegut el "krill", com a exemple de crustacis d'altres mars, que formen la base nutritiva de les balenes. Els submarinistes observadors podran descobrir entre aigües algunes espècies de mida centimètrica, perfectament visibles a ull nu, com els ctenòfors esmentats anteriorment o bé les salpes (Salpa democratica). EL TALLER DE PLÀNCTON  Molts llocs ofereixen tallers educatius que tenen
com a objectiu l'observació de plàncton. La majoria ho proposen en horari escolar, però
hi ha d'altres llocs, com ara l'Oficina de turisme de
l'Estartit, que ofereixen aquesta activitat a grups en horari convingut. Des del nostre punt de vista recomanariem, a tots els submarinistes i amants del mar, portar a terme alguna vegada la recol·lecció de plàncton al voltant de les illes Medes. S'empren xarxes o màneges de recol·lecció. Per al fitoplàncton calen malles de 60 micres (mil·lèsimes de mil·límetre) de llum. Per al zooplàncotn, el forat de xarxa és de 200 micres. Degut a la dispersió dels organismes planctònics, s'arrosseguen les mànegues des d'una embarcació durant una estona, durant la circumval·lació de l'arxipèlag. Un cop "en terra" es descobreix un món fascinant amb l'ajut de microscopis i lupes binoculars. Val la pena provar-ho, especialment aquells dies d'hivern quan la mar té aquesta funesta combinació de corrent, terbolesa i fredor, i el cos et no demana bussejar..... Bibliografia |
| |||||||||||
l plàncton és una paraula molt
familiar per als submarinistes. A grans trets, esdevé la base de la cadena alimentària
de l'ecosistema marí de mar obert, és a dir les comunitats pelàgiques. 
Les espècies plànctoniques
també han d'evitar el descens cap el fons, ja que el fitoplàncton necessita l'energia
del sol, i el zooplàncton, les preses. Atès que són organismes de mobilitat limitada,
disposen de diferents adaptacions evolutives per millorar la flotabilitat i minimitzar la
caiguda cap les zones sense llum. Aquestes característiques pel conjunt de la comunitat
són : 