M@re Nostrum

PLÀNCTON I SUBMARINISME
per Josep Mª Dacosta
Revisat per Marc Marí
responsable del programa d'itineraris
submarins "Seawatching" de la zona protegida
de les Illes Medes (Baix Empordà)

l plàncton és una paraula molt familiar per als submarinistes. A grans trets, esdevé la base de la cadena alimentària de l'ecosistema marí de mar obert, és a dir les comunitats pelàgiques.

Per als visitants dels fons marins és interessant de saber que el plàncton és l'aliment, junt amb la matèria orgànica dissolta i particulada, de tots els animals filtradors o suspensívors com coralls, gorgònies, esponges, briozous, o ascídies, per citar-ne alguns.

L'observació directa només permet distingir espècies grosses com meduses i ctenòfors, principalment, i això ve condicionat per diferents factors com l'època de l'any, les explosions demogràfiques o les corrents.


Borm blau (Rhizostoma pulmo)

Les meduses són prou conegudes per tothom. Són freqüents a la costa catalana el borm blau (Rhizostoma pulmo) i la vespa de mar (Pelagia noctiluca), inconfusible per les taques brunes-malves. Aquesta última és una de les més urticants entre les meduses que ens solen visitar.

El ctenòfors són semblants a les meduses, però no tenen cèl·lules urticants. Els bussejadors poden haver observat en les seves capbussades, uns organismes transparents, entre els quals, algunes espècies presenten unes irisacions en el marge del cos, ocasionades per la presència de cilis, "pèls", on la llum es refracta.

Segons l'excel·lent guia "Découvrir la Méditerranée" d'Steven Weinberg, "són els ctenòfors que, engrandits, han servit de model per crear els extraterrestres de la pel·lícula Abyss"

El plàncton està format per la comunitat biològica que viu en suspensió en les aigües marines.



Generalment els organismes que formen aquesta comunitat tenen una mida petita i són arrossegats passivament pels corrents, però també n'hi ha de grans com ja hem apuntat més amunt.




Les diatomees, vegetals planctònics.

S'hi troben espècies vegetals, anomenades "fitoplàncton", que fan la fotosíntesi, i d'aquesta manera són els productors primaris de la cadena alimentària del mar obert. El zooplàncton és la fracció animal, i des del punt de vista ecòlogic és el consumidor de fitoplàncton. Per la seva banda, el zooplàncton és la base nutritiva d'altres animals, com espècies predadores del propi zooplàncton, peixos pelàgics (de mar obert) com les sardines i altres animals filtradors com les balenes, sense oblidar els animals filtradors fixes al fons.

La producció primària del mar té dos requeriments ecològics imprescindibles. En primer lloc, la llum solar. Aquesta, com és sabut, disminueix amb la profunditat per la pròpia absorció de l'aigua. En conseqüència, els organismes fitoplanctònics s'han de disposar en els primers metres de fondària. Per un altre costat, els nutrients es troben majoritàriament en les aigües fondes i fredes ja que el seu volum és enorme i allà no hi ha fotosíntesi per manca de llum.

Així, doncs, el plàncton vegetal té un greu problema ja que on hi ha llum, s'acaben de seguida els nutrients, i on hi ha prous nutrients, no hi ha llum; aquest fet limita el creixement del plàncton. En els punts del mar on hi hagi aportació de nutrients a la superfície de l'aigua, és a dir la zona il·luminada, hi haurà gran productivitat. Un exemple en són els afloraments, on els corrents fan ascendir els nutrients del fons cap a la zona amb llum.

Els organismes planctònics tenen una vida molt curta, estan sotmesos a una alta taxa de depredació i a una gran mortalitat natural. Per a compensar-ho, tenen una gran fecunditat.

Les espècies plànctoniques també han d'evitar el descens cap el fons, ja que el fitoplàncton necessita l'energia del sol, i el zooplàncton, les preses. Atès que són organismes de mobilitat limitada, disposen de diferents adaptacions evolutives per millorar la flotabilitat i minimitzar la caiguda cap les zones sense llum. Aquestes característiques pel conjunt de la comunitat són :

  • La majoria d'organismes tenen una mida petita
  • Densitat similar a l'aigua de la mar
  • Disminució d'esquelets per reduir el pes
  • Acumulació de gotes d'oli o de gas dins el cos
  • Expansions i apèndixs i altres morfologies per augmentar la superfície corporal
  • Realització de moviments verticals

La diversistat d'organismes que es poden trobar en el plàncton és molt gran. Per una banda, hi ha les espècies que desenvolupen tot el seu cicle vital en aquesta part de l'ecosistema marí. Aquestes s'anomenen organismes holoplantònics. Altres espècies només passen en forma planctònica les fases larvàries de la seva vida i aprofiten el fet que el plàncton es arrossegat pels corrents per a colonitzar nous llocs. Aquest grup es coneix com meroplàncton. Un exemple és la colonització biològica de la part submergida de les embarcacions coneguda com a "fouling".

Com a fitoplàncton es poden distingir les diatomees i els flagel·lats. Dins les algues amb flagells, hom haurà recordarà les marees roges de la primavera i la fosforescència nocturna al remoure l'aigua en les immersions de l'estiu, ambdós succesos produïdes per dinoflagel·lats o per Noctiluca scintillans.

En el zooplàncton podem observar diferents grups animals. La fracció més abundant correspon als crustacis i dins d'aquest grup, són dominants els copèpodes. És conegut el "krill", com a exemple de crustacis d'altres mars, que formen la base nutritiva de les balenes.

Els submarinistes observadors podran descobrir entre aigües algunes espècies de mida centimètrica, perfectament visibles a ull nu, com els ctenòfors esmentats anteriorment o bé les salpes (Salpa democratica).

EL TALLER DE PLÀNCTON

Molts llocs ofereixen tallers educatius que tenen com a objectiu l'observació de plàncton. La majoria ho proposen en horari escolar, però hi ha d'altres llocs, com ara l'Oficina de turisme de l'Estartit, que ofereixen aquesta activitat a grups en horari convingut.

Des del nostre punt de vista recomanariem, a tots els submarinistes i amants del mar, portar a terme alguna vegada la recol·lecció de plàncton al voltant de les illes Medes. S'empren xarxes o màneges de recol·lecció. Per al fitoplàncton calen malles de 60 micres (mil·lèsimes de mil·límetre) de llum. Per al zooplàncotn, el forat de xarxa és de 200 micres.

Degut a la dispersió dels organismes planctònics, s'arrosseguen les mànegues des d'una embarcació durant una estona, durant la circumval·lació de l'arxipèlag. Un cop "en terra" es descobreix un món fascinant amb l'ajut de microscopis i lupes binoculars.

Val la pena provar-ho, especialment aquells dies d'hivern quan la mar té aquesta funesta combinació de corrent, terbolesa i fredor, i el cos et no demana bussejar.....

Bibliografia

  • El Plàncton. Fitxes didàctiques del Museu del Montgrí i del Baix Ter de Torroella de Montrí (Baix Empordà)
  • Weinberg, Steven (1992, 1993) "Découvrir la Méditerranée" Éditions Nathan, Paris.

© Text: Josep Mª Dacosta
© Revisió: Marc Marí
© Fotos: Al Giddings, Langdon Quetin y Robin Ross

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2024  Todos los derechos reservados


Última modificación: 01 enero 2024 10:18


Hemos recibido visitas