Annie Unland

Hola,

Em dic Annie Unland. Vaig néixer a  Mantes-la-Jolie, no gaire lluny de París. Avui en dia, visc a Angers, després de passar un quant temps a l'Illa de la Reunion, a l'oceà Índic.

Viatjar és, per a mi, un ideal perfectament simbolitzat, des del meu punt de vista, per la "ravenala", o arbre del viatger, amb les seves branques que evoquen un ventall de direccions per descobrir.

Fins i tot en els meus records més remots, sempre em va atreure Espanya - per la seva llengua i la seva música en la meva infància, una mica més tard pels seus paisatges i el seu "modus vivendi" - . Però sento un afecte especial i profund envers Llafranc, petit poble de la Costa Brava que vaig descobrir quan tenia 12 anys i on vaig, en qualsevol temporada, fa (ja!) més de 35 anys.

D'aquesta passió, fins i tot va néixer un llibre, "Llafranc, entre la tradició i la modernitat", publicat per l'Ajuntament de Palafrugell i la Diputació de Girona el 1996. Així he pogut concretar la meva afecció per la recerca que només es pot comparar amb la que tinc per les llengües i, en particular, per l'exercici de la traducció. Si ho desitgeu, podeu veure el meu currículum professional.

Si m'encanta passar-me hores investigant als arxius, tanmateix el contacte amb la natura m'és indispensable, com també les activitats esportives que ofereix. M'atreu la mar per la seva bellesa, és clar, però també pel bany. Durant molt de temps, muntar a cavall em va permetre apreciar els paisatges de camps i boscs, l'esperit d'equip i la complicitat amb l'animal. Però des del tancament de la Hípica on, molt jove, havia après a muntar, a Palafrugell, el senderisme s'ha convertit en un dels meus "hobbies" predilectes: ribes del riu Loire i els vessants coberts de vinyes a França, Gavarres i altres zones del rerepaís, a Catalunya.

Per fi, per a mi, la música és La distracció fonamental: es mitjà d'expressió i de comunicació, però també evasió, descans i joc permanent amb els mots i els sons, un concentrat de tot el que m'agrada.

Si desitgeu contactar amb mi, premeu aquí.

© Annie Unland 2001