Un mar resistent i saludable
per Joandomènec Ros
Catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona
Publicat al Diari Avui el día 20/11/99

La pressió humana i turística fa témer el pitjor per al litoral
mediterrani si no s'hi actua a temps

'Agència Ambiental Europea ha enllestit un informe sobre l'estat i les pressions de l'ambient marí i litoral de la Mediterrània; de la qualitat ambiental de la mar Mediterrània, que sens dubte portarà cua. No és aquest l'únic informe fet durant els darrers quaranta anys per una agència governamental sobre l'estat de salut del Mare Nostrum, però sí que és el primer en què, de manera explícita, es reconeix des d'una administració (en aquest cas, europea) el bon estat de l'ambient marí mediterrani, s'identifica de forma inequívoca l'àrea marina que té problemes ambientals (el litoral), s'assenyalen amb claredat els principals culpables de la situació i se suggereixen recomanacions realistes per tal de solucionar-la.

La contaminació, provocada pels abocaments de les grans ciutats, per l'agricultura, per la indústria i pel trànsit de petroliers (que són responsables de molts punts negres al llarg del perímetre mediterrani), és el resultat de les pressions que exerceixen sobre el medi ambient les activitats antropogèniques. I aquestes activitats no fan més que augmentar, perque ho fa el nombre d'usuaris dels recursos mediterranis.

Els grans problemes són: 1) El creixement demogràfic dels països de la riba mediterrània, especialment els del sud, on hi ha encara una mínima inversió en infraestructures ambientals (per exemple, depuradores d'aigües residuals) i pocs instruments legals que garanteixin la cura que tant l'administració com els administrats cal que tinguin envers el medi litoral. 2) L'augment del turisme de sol i platja, principalment als països del nord; ambdues pressions demogràfiques provoquen l'ocupació creixent del litoral per la societat del lleure, que usa, abusa i malmet l'hinterland i el litoral de la Mediterrània.

Aquest "és un mar resistent i saludable al qual sotmetem, malgrat la reducció de part de la contaminació, a pressions excessives". La pressió que hi exerceix el turisme, en concret, és un dels problemes "que cal gestionar eficaçment per tal d'evitar una ulterior degradació de l'ambient marí i costaner".

Així doncs, el dolent de la pel·lícula no és només la indústria que contamina rius que acabaran arribant al mar; ni únicament el pagès que adoba els seus camps amb fertilitzants o fumiga amb plaguicides persistents; ni tan sols el petrolier que neteja les sentines al bell mig de la Mediterrània; ni solament el pescador i altres explotadors dels recursos vius (que, però, encalcen algunes espècies emblemàtiques, com ara foques i tortugues, i posen en perill els caladors); ni l'entrada, afavorida per l'home, d'espècies exòtiques que desplacen les mediterrànies.

Els dolents som tots i cadascun dels 450 milions d'habitants dels països riberencs i dels 160 milions de turistes, que exercim una pressió antròpica excessiva i creixent, traduïda en l'augment de substàncies contaminants i, molt especialment, en la urbanització i cimentació galopant del litoral mediterrani, allò que en un cert moment es va qualificar de "balearització" però que precisament la política conservacionista de l'actual Govern de les Illes vol fer canviar.

"Mentre que el mar, la massa aquàtica, encara està en una condició favorable, estem fent molt per degradar els paisatges mitjançant la urbanització de la costa més enllà de les capacitats de càrrega; també estem degradant la zona de transició, els biòtops, el segellat dels sòls... estem construint una barrera de ciment que ja s'estén per més de 25.000 quilòmetres dels 47.000 totals que té la costa mediterrània...". L'espai litoral, ho hem denunciat més d'un cop, és el recurs més escàs de la franja maritimoterrestre dels països mediterranis.

Però les expectatives de creixement demogràfic i turístic per als pròxims anys són en aquest sentit força preocupants, perquè el nombre d'usuaris (i degradadors) potencials del litoral mediterrani no farà altra cosa que créixer. La situació de no-retorn a què s'ha arribat en altres llocs on la pressió humana i/o turística és també gran (diversos punts del Carib i del Sud-est asiàtic) fa témer el pitjor per al litoral mediterrani si no s'hi actua a temps.

Aquesta anàlisi resumida (que ve avalada per mig centenar de pàgines farcides de dades i gràfics de recolzament) no és novedosa per als estudiosos de la Mediterrània; jo mateix l'he divulgada en diversos articles i llibres, i en vaig informar els lectors del diari fa un any i mig en sengles articles en aquesta mateixa secció (9/5/98 i 16/5/98; qui vulgui furgar en l'hemeroteca també hi podrà trobar material de reflexió en altres textos). Però els gestors del litoral no semblen haver-se adonat encara de la situació, amb molt poques excepcions, com l'esmentada a les Balears.

El document, enllestit conjuntament pel PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) i l'AEMA (Agència Europea del Medi Ambient), ha estat presentat aquest mes a Barcelona pel director d'aquesta darrera, Domingo Jiménez Beltrán, sota els auspicis del departament de Medi Ambient (que en farà una versió catalana) i amb la presidència del conseller en funcions Puigdollers. Esmento tots aquests detalls perquè, segons em sembla, caldran aquests i altres valedors perquè les recomanacions d'aquest document puguin ser tingudes en compte per qui les ha d'implementar.

La major part de les recomanacions que fa l'informe es refereixen a accions que caldrà dur a l'àmbit nacional, europeu i internacional: recerca multidisciplinària en àrees com ara el canvi climàtic i la biodiversitat; obtenció de dades (fiables i que abastin tota la conca, cosa que encara no s'ha assolit) referides a contaminació, erosió costanera, biodiversitat, pesca i altres; posada en marxa de plans de gestió coordinats de les activitats contaminants i de mesures de tractament d'aigües i altres recursos alterats, amb especial atenció a les aigües residuals i al tractament dels hidrocarburs del petroli; posada en funcionament de plans de protecció d'espècies i d'àrees ecològicament valuoses; control de les activitats pesqueres, dels llocs d'instal·lació d'activitats aqüícoles, de la construcció d'obra viva; i, sobretot, planificació i gestió integrades del litoral, que caldrà fer en els àmbits regional, nacional i local.

El mateix director de l'AEMA va insistir que aquesta planificació i gestió s'haurà de fer coordinadament, no pas amb unes administracions deixant les seves competències en mans de les altres. Però també va recordar que, al seu parer, en el que ha estat el leitmotiv de la gestió del litoral mediterrani fins al moment actual hi havia massa is: ignorància del funcionament de la natura, incompetència a l'hora d'actuar, interessos especulatius que primen sobre altres consideracions, irresponsabilitat de les administracions, ineficàcia a l'hora de resoldre els problemes, irreversibilitat de moltes de les actuacions (especialment, de les urbanístiques), irregularitat, quan no clara il·legalitat. Tot això fa que el desenvolupament durable del litoral mediterrani sigui, ara per ara, impossible.

Fomentar la recerca en aquestes àrees depèn dels organismes europeus i espanyols corresponents, però el control, la planificació, la gestió i el seguiment del litoral són competència de les administracions.

L'interès que el conseller de medi ambient en funcions va demostrar per l'esmentat informe, l'exemple que alguns municipis del nostre litoral, com el de Barcelona, estant donant -almenys en alguns dels aspectes esmentats-, i la seguretat que la bona salut de la Mediterrània és, en el fons, sinònim de negoci, com ens va recordar també el Sr. Jiménez Beltrán, em fan ser, per un cop, optimista respecte al futur del Mare Nostrum. Potser és que, com a bon mediterrani, m'agrada viure "... Vora el mar broix, en el foscant pertús, / Quan cova el torb i desllasta l'intrús, / O salpa, irat, l'orat sense bagatge...". (J. V. Foix).

© Text: Joandomènec Ros