IMMERSIÓ A LA MAR
    MENUDA 
    31 d'octubre de 1999 
    per Josep Mª Dacosta
    
      
    LA IMMERSIÓ 
    
     l mar semblava força encalmat, però l'entrada i la
    sortida per Sa Banyera de Ses Dones es veia complicada, ja que la seva orientació i la
    seva forma d'embut concentra la força de les onades. Suposem que quedaven restes de mar
    de fons, ja que la setmana anterior (concretament el dilluns 25
    d'octubre) un temporal de garbí i migjorn es va endur part de la platja de Lloret de
    Mar. 
    Aquesta mateixa mar de fons va fer que la visibilitat de
    l'aigua fós reduïda, al voltant d'uns 10 metres, cosa estranya en aquest indret, ja que
    la Mar Menuda sol ser una immersió molt paissatgística. La natació pel fons tampoc va
    ser massa còmoda per aquesta mateixa causa. 
    Vam entrar per Sa Banyera on, com hem esmentat abans, hi
    havia força onades. Vàrem cabussar-nos ràpidament i, un cop al fons, ens vam endinsar
    al blau, procurant mantenir les roques sempre a mà dreta. Vam pendre nota mental del rumb
    de tornada des d'aquest passadís rocallós: uns 300 graus aproximadament.  
    Tant la poca visibilitat com la mica de
    mar de fons vàren fer que aquesta immersió no resultés tant brillant com la última
    ocasió que, amb els companys de M@re Nostrum, visitarem aquests fons, el 14 de novembre de 1998. Malgrat això, vam tenir la
    oportunitat de veure unes sèrvies (Seriola dumerili) a poca fondària -a la
    primera "plaça" on es poden prendre diferents rutes submarines. 
    També vam poder veure un gran sard
    imperial (Diplodus cervinus) -mida Medes, sorprenent en aquest indret-, una
    morena (Muraena helena) al costat d'un congre (Conger conger) força
    gros que es va amagar de seguida, moltes castanyoles (Chromis chromis), molls
    reials (Apogon imberbis), dos merlos (Labrus merula), un d'adult i
    després un de jove, força llavions mascles (Symphodus tinca) i molts sards (Diplodus
    sp.), que ens anàven seguint tota l'estona per aprofitar els petits animalons que
    s'amaguen als sediments i que aixecàvem de tant en tant amb les aletes. 
    Quant a invertebrats vam veure un
    solitari Hypselodoris picta de 7 centímetres de longitud, força gran pels
    nudibranquis als que estem acostumats i que es trobava a uns 12 metres de fondària. Com
    que li vàrem fer unes quantes fotos, de seguida es va sentir molest per la nostra
    presència i va amagar els rinòfors i les brànquies, però nosaltres ens vàrem esperar
    a que els desplegués de nou. El fons que ens envoltava era rocallós i amb algues, uns
    dada sovint força important per la determinació de l'espècie, tot i que en aquest càs
    la identificació resultava molt clara. Al costat d'aquest nudibranqui vam trobar una Flabellina
    pedata. 
    Més endavant ens vàrem trobar amb dues Cratena
    peregrina sobre hidraris del tipus Eudendrium, i una Flabellina affinis.
    Quan teniem ja unes 100 atmosferes varem iniciar la tornada, creuant el massís rocallós
    pel damunt -fent drecera- enlloc de tornar per l'itinerari d'anada.  
    D'aquesta manera, ens varem trobar amb un
    pessebre submarí que consistia amb una botella d'immersió, oberta longitudinalment i
    enganxada al fons, que al costat tenia un naixement al damunt d'una peanya que devia tenir
    conjuntament un metre d'alçada.  
    Més endavant vam trobar dues vaquetes marines Discodoris
    atromaculata de bon tamany sobre una esponja Petrosia ficiformis, a uns 7-9
    metres. Llavors ens vàrem desviar un xic a la dreta i quan trobarem un paquet de tabac
    Pall Mall que ja haviem vist a l'anada, vam saber on érem.  
    La sortida de l'aigua va ser una mica complicada ja que
    no varem sortir a superfície exactament pel coll de l'embut que fa l'entrada a sa
    Banyera, sinó un xic més al sud, allà les onades picaven a les roques, cosa que no ens
    va facilitar gens "l'aterratge". Tot i així, una vegada dins de Sa Banyera, vam
    tenir la oportunitat de veure un altre nudibranqui, un Elysia timida, força
    comú a la tardor per tota la Costa Brava. 
    Aquesta immersió va durar un total de 59 minuts i la
    fondària màxima va arribar als 19 metres. La temperatura de l'aigua va arribar als
    18.2ºC al fons, però no vam tenir cap sensació de fredor, ni dins ni fora de l'aigua,
    potser pel dia de sol que vam tenir (excepcional per l'época).   
    LES FOTOS 
    Clica sobre les fotos per
    ampliar-les  
    EL PERFIL 
    
      
    Gràfic de la immersió generat pel programa WLOG 
    
      
    © Josep Mª Dacosta 
    © Fotos: Miquel Pontes  |